| Sumario: | Aquesta investigació planteja la reflexió sobre com des del treball social podem utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i com aquestes poden tenir un impacte positiu en la intervenció social.
La tesi que presentem a continuació té per objectiu fer una proposta d’un marc de competències digitals per al treball social. Per portar a terme aquesta reflexió, partim de la idea que ens trobem en una societat connectada i que els impactes de la tecnologia en tots els àmbits de la vida són innombrables (Castells, 2006). Tanmateix, hi ha la idea preconcebuda que les professionals del treball social al llarg de la història s’han mostrat reticents a la introducció d’eines tecnològiques (Alonso Puelles & Echeverría Ezponda, 2016) i que el context del treball social es troba en una crisi multidimensional que dificulta el procés de transformació digital de la professió. Tot i això, ja hi ha algunes propostes i iniciatives amb relació a les TIC i el treball social (Codina Filbà, 2022a) i, tot i que no hi ha gaires referències bibliogràfiques ni lideratges clars de com ha de fer-ho la professió per a dur a terme aquesta transformació digital, les administracions públiques i les entitats socials comencen a proposar estratègies per seguir-la. Malgrat això, si el que pretenem és abordar la competència digital dels professionals, els seus marcs són el punt de partida per a la seva adquisició.
Per acomplir l’objectiu de la recerca, hem dissenyat una metodologia mixta estructurada en un procés de sis fases. La primera fase ens ha servit per contextualitzar la situació actual del treball social en relació amb les TIC mitjançant la realització d’entrevistes en profunditat a persones expertes del treball social i les TIC, que, per una banda, han constatat la situació de crisi de la professió per motius externs, com són l’impacte dels canvis socials i tecnològics i la manca de recursos, polítiques i legislació adequats al context social actual; per altra banda, han dibuixat les causes internes de la professió, com són la manca de lideratges per assumir el procés de transformació digital, l’impacte de la globalització i les tecnologies i la falta d’obertura a aquests canvis, entre d’altres. Aquestes entrevistes exploratòries en profunditat ens han servit per complementar el marc teòric, tal com proposen Quivy i Campenhoudt (1997) quan el tema està poc estudiat. En la segona fase hem portat a terme una anàlisi documental de quatre marcs de competències digitals afins al treball social; a partir de DigComp, DigCompEdu, ACTIC i CompDig-Salut hem pogut disposar de models marc de competència digital de ciutadania i específics d’entorns professionals, que ens han mostrat la visió europea i la catalana. Per altra banda, hem analitzat el marc de competències del treball social, que hem pogut valorar com aproximar-lo a la realitat digital. Aquestes anàlisis ens ha permès identificar aquelles competències que poden servir per al marc de competències digitals del treball social i, alhora, ens ha proporcionat la reflexió sobre l’estructura i l’avaluació dels marcs de competències. La tercera fase, de disseny mixt, ha estat elaborada per identificar les característiques de les professionals competents digitals i les dificultats per ser-ho. En aquesta fase han participat 359 professionals del treball social que han respost al qüestionari i 10 més que han fet entrevistes en profunditat. Per tal de determinar la proposta de marc de competències digitals, hem seguit un procés Delphi en què han participat 10 persones expertes en treball social. La darrera fase, la triangulació metodològica, ens ha servit per poder fonamentar la proposta de competències digitals per al treball social.
La recerca ens ha proporcionat, doncs, una visió general de la situació actual del treball social amb relació a les TIC i un diagnòstic sobre les característiques de les treballadores socials competents digitals i les dificultats per ser-ho; també ens ha facilitat una anàlisi profunda dels marcs de competències digitals per identificar-ne les claus en els marcs existents i una anàlisi sobre el procés de transformació digital de les entitats i administracions en les quals es desenvolupa el treball social. I, el més rellevant, a partir de la recerca disposem d’una proposta de marc de competències digitals per al treball social que emergeix de les opinions de 369 persones, i que és validada per expertes de la mateixa professió. Aquesta proposta resulta rellevant, ja que és la primera proposta específica de competències digitals per a la professió, que guia i estructura l’adquisició de la competència digital tan necessària, i per extensió pot acompanyar en els processos de transformació digital de la professió, amb un impacte tant per a les professionals com per a les persones usuàries.
|
|---|
