| Sumario: | La present investigació té com a centre la implantació d’un cicle de millora contínua durant 6 anys acadèmics (des del curs 2017/2018 fins al 2022/2023) de l’assignatura d’Estructures d’Acer i Formigó, que s’ofereix en el 3r curs del grau d’arquitectura de l’Escola d’Arquitectura de la Salle (ETSALS), en la cerca d’una triple millora: dels resultats d’aprenentatge, de l’interès dels alumnes vers la vessant tècnica de l’arquitectura i de l’assignatura. Prenent com a referència el cicle de les analítiques d’aprenentatge i el cicle de millora contínua PDCA (de l’anglès Plan, Do, Check, Act) utilitzat en la gestió empresarial, es dissenya un cicle de millora contínua per a l’assignatura amb la intenció de que pugui ser transferible a altres assignatures i altres nivells educatius, amb flexibilitat per a incorporar-hi innovació i recerca docent, i amb capacitat d’adaptació als canvis, com ha estat el cas de l’adaptació a les circumstàncies derivades de la pandèmia per COVID-19.
A diferència dels cicles curts habituals en l’aplicació d’analítiques d’aprenentatge, es proposa un cicle coincident amb la durada de l’assignatura (pel cas, l’any acadèmic), i es proposa l’anàlisi de dades qualitatives per a la identificació dels punts de millora de l’assignatura. Aquesta anàlisi es fa a partir de les respostes dels alumnes de l’assignatura a un qüestionari socràtic amb preguntes obertes, el BLA (Bipolar Laddering Assessment), on s’identifiquen per part dels estudiants les fortaleses i febleses de l’assignatura, alhora que es recullen propostes de millora. La identificació dels punts de millora es realitza a dos nivells: d’una banda s’identifiquen les respostes que tenen un índex de menció atípic, i de l’altra s’agrupen les respostes en categories, el que permet identificar aquelles categories en què es proposa incidir de manera prioritària. S’utilitzen mètodes estadístics per a identificar els punts de millora en el doble nivell, a partir del valor dels quartils de la distribució de respostes i de la identificació de valors atípics amb el mètode de Tukey.
En canvi, per a la comprovació de l’eficàcia de les mesures aplicades s’utilitzen instruments i mètodes quantitatius, que també s’utilitzen per comprovar si s’ha produït millora en els resultats d’aprenentatge, l’interès dels alumnes per la vessant tècnica o en la valoració de l’assignatura, que són els propòsits principals de l’aplicació del cicle. Per a aquesta comprovació s‘analitzen amb mètodes quantitatius, a més de les notes obtingudes pels estudiants, les respostes dels alumnes a enquestes amb diverses preguntes que els estudiants han de respondre en una escala del Likert. S’utilitza també una agrupació de respostes en àmbits per a una millor interpretació dels resultats.
En resum, el treball mostra l’aplicació durant 6 cursos d’un mètode de millora contínua en l’assignatura d’Estructures d’Acer i Formigó, on s’analitzen dades quantitatives per avaluar-ne l’eficàcia, i dades qualitatives per a la identificació en detall de possibles punts de millora. El cicle es formula de manera que pugui ser transferible a d’altres assignatures, altres nivells educatius i altres contextos, i amb flexibilitat suficient per encabir-hi innovació educativa i per adaptar-se als canvis, ja siguin volguts o sobrevinguts.
Els resultats mostren que s’ha aconseguit millorar els resultats d’aprenentatge, alhora que ha incrementat l’interès dels alumnes vers la vessant tècnica de l’arquitectura i la valoració que fan de l’assignatura.
|
|---|
