| Sumario: | Superar les vulnerabilitats de pobresa és una de les preocupacions dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) que han formulat les Nacions Unides (NNUU). En aquesta tasca, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan destinades a tenir un paper rellevant. Tot i que s'han aconseguit èxits importants, segueixen existint grups socials en què, per la seva situació de vulnerabilitat, les persones que els componen segueixen excloses de poder rebre els beneficis que les TIC proporcionen.
Aquest treball té com a objectiu entendre millor el paper que les TIC poden exercir a reduir les situacions de pobresa de grups vulnerables, sobretot, en economies en desenvolupament. Tot i que es podria assumir que la incorporació de les TIC a la vida diària podria ser suficient per aconseguir els beneficis esperats a la reducció de pobresa, aquest nivell d'innovació no proporciona els resultats esperats. Hi ha indicis de que la incorporació de les TIC requereix tasques de canvi social que adaptin les pràctiques de la vida social de les poblacions afectades a transformacions socials, cíviques i culturals, per erradicar elements de pobresa que requereixen intervencions socials profundes.
El marc teòric d'aquest treball s'ha sustentat a la Teoria sociopolítica per al desenvolupament (TSP) i s'ha complementat amb l'enfocament basat en capacitats (EbC). La TSP proposa que el desenvolupament requereix una observació triple i proposa tres dimensions per estudiar-lo. La dimensió de representació assenyala com les persones poden participar en les decisions polítiques que els afecta. La dimensió de redistribució exhibeix les possibilitats que la riquesa pugui assolir les persones de cada comunitat. Finalment, la dimensió de reconeixement estableix de quina manera cada persona se sent empoderada a la seva activitat diària. Aquestes dimensions bàsiques es complementen amb altres dimensions que afecten, de manera grupal, les col·lectivitats en què s'integren les persones individuals.
L'efecte de les TIC en el desenvolupament de les economies emergents ha avançat de manera molt significativa des de diferents vessants els darrers anys. Tot i que s'han formulat i estudiat a fons les bretxes digitals d'accés i ús, aquest camp d'estudi està promovent una visió de bretxa per justícia social que afecta alguns grups vulnerables de les economies emergents. Aquesta pretensió exigeix una perspectiva de les TIC que vagi més enllà de la utilització habitual, instrumental o tecno-determinista, i es fixi en aquelles característiques de les TIC que incideixen en els efectes soci-tecnològics que condicionen la manera com les TIC són usades i afecten les persones. També cal endinsar-se en la innovació sobre proposta de valor social i econòmic que es deriva de la introducció de les TIC en economies emergents.
Finalment, pel que fa al marc teòric d'aquest treball, interessa una visió que vagi més enllà dels èxits econòmics i que tingui en compte una visió de llibertats de les persones afectades. És a dir, ens interessa avaluar fins a quin punt una persona és lliure per decidir allò que encaixa millor en les seves aspiracions vitals. Per fer-ho, es pren la proposta normativa que proporciona l'enfocament basat en capacitats i ens concentrem en com aquestes capacitats s'estenen per l'efecte de les TIC segons les dimensions de la TSP. Ens plantegem contribuir a aquest camp científic donant resposta a la pregunta de fins a quin punt les TIC poden estendre capacitats segons les dimensions de la TSP?
Per avançar en aquest objectiu, aquest treball es basa en tres casos d’estudi que estudien tres vectors de desenvolupament en una economia emergent com El Perú. Aquests tres casos d’estudi s’han publicat en revistes científiques indexades, verificant així el requisit d’una tesi doctoral per compendi del programa de doctorat. Els tres casos d’estudi han estat la base empírica per dur a terme una anàlisi per realisme crític que ha permès respondre a la pregunta de recerca. Després de la reflexió empírica sobre els tres casos d’estudi, es realitza el procés d’inferència propi de l’anàlisi per realisme crític per a cadascuna de les dimensions de la TSP i per a cada nivell de contribució. D'aquest procés d'inferència en sorgeixen un conjunt de proposicions que es formulen com a primera contribució teòrica del treball.
Les proposicions es conformen en un Model integral per al marc conceptual que integra i relaciona les diferents troballes del treball en diferents etapes devolució que porten des dels fonaments d’aquesta evolució, basats en plataformes i ecosistemes, fins a una lògica de servei integral transformador per a la inclusió social. Lògica que proposa veure les intervencions de les TIC com a servei integral per a les persones i transformadora de les estructures socials. Les etapes intermèdies del model integral complementen la funcionalitat de l’ecosistema i proposen intervencions per consolidar els elements fonamentals.
El resultat aporta una perspectiva i una estructuració de com cal entendre l'impacte de les TIC en desenvolupament que exigeix una mirada acadèmica que enfoca nous reptes conceptuals, tingui en compte espectres competencials renovats per a les persones, adapti les infraestructures socials, proposi relacions institucionals d'ampli abast i, finalment, consideri la inclusió social com un servei integral que ha de transformar l'estructura social en què es desenvolupa. Finalment, el resultat ha de servir per guiar els decisors i participants en intervencions per al desenvolupament en la manera com han de plantejar actuacions per millorar la inclusió social.
|
|---|
