Proposing a framework for developing innovation districts a performance assessment / Carina Alejandra Rapetti; Director: Josep M. Piqué, Didier Grimaldi

Aquesta tesi doctoral és un compendi d’articles en la temàtica de Districtes d’Innovació. El propòsit d'aquesta tesi és proposar un marc teòric per al desenvolupament de Districtes d'Innovació (IDs) que avanci el coneixement científic al proporcionar un conjunt integral d'indicadors c...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor Corporativo: Facultat Internacional de Comerç i Economia Digital La Salle institució que concedeix un diploma acadèmic (institució que concedeix un diploma acadèmic)
Otros Autores: Rapetti, Carina Alejandra, autora (autora), Piqué Huerta, Josep Miquel, supervisor acadèmic (supervisor acadèmic), Grimaldi, Didier, supervisor acadèmic
Formato: Tesis
Idioma:Inglés
Publicado: Barcelona : Universitat Ramon Llull 2024
Materias:
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009810030006719
Descripción
Sumario:Aquesta tesi doctoral és un compendi d’articles en la temàtica de Districtes d’Innovació. El propòsit d'aquesta tesi és proposar un marc teòric per al desenvolupament de Districtes d'Innovació (IDs) que avanci el coneixement científic al proporcionar un conjunt integral d'indicadors clau d’acompliment per a IDs en les dimensions urbana, econòmica, social i de governança, així com la relació existent entre els indicadors.Aquest estudi es basa en les teories del Desenvolupament Urbà Basat en el Coneixement (KBUD), la Triple Hèlix, els Clústers d'Innovació, el model de cicle de vida de les Àrees d'Innovació i els fonaments teòrics dels Indicadors d'Acompliment.Després d'una revisió bibliogràfica profunda analitzant el que la ciència ha dit sobre els Indicadors d'Acompliment en IDs, s’ha implementat l'enfocament d'estudi de cas, estudiant dos Districtes d'Innovació de referència mundial (22@Barcelona i Porto Digital), que va permetre elaborar un conjunt preliminar d’indicadors per avaluar el rendiment en IDs. D'aquests casos es van obtenir setanta-dos indicadors principals, dimensions clau d'anàlisi (urbanística, econòmica, social i de governança), característiques avaluables i principals agents amb poder d'acció sobre les mesures avaluades. Després, a partir d'aquests setanta-dos indicadors inicials, utilitzant la metodologia Fuzzy Delphi, un panell d'experts va poder seleccionar un subconjunt de trenta-set indicadors com els més rellevants per avaluar la performance en IDs. I per a aquests trenta-set indicadors seleccionats, utilitzant la metodologia DEMATEL, es va estudiar el nivell i la direcció d'influència entre els indicadors i el valor diferencial que confereixen aquestes àrees d'innovació urbanes.D'aquest treball se'n poden derivar diverses contribucions. (1) S’ha desenvolupat un marc holístic de 37 indicadors de desenvolupament en ID. (2) Es proporciona informació valuosa per conèixer el paper de cada agent sobre els indicadors per contribuir al desenvolupament dels ecosistemes d’innovació urbana. (3) La relació entre els Indicadors d'Acompliment en IDs ha estat establerta i validada per un panell d'experts. (4) Els dos primers articles d’aquest treball contribueixen a la literatura empírica amb dos casos d’estudi i una anàlisi profunda dels indicadors clau d’acompliment. A més, des d'un punt de vista acadèmic, es pot concloure que els models Quíntuple Helix i Clusters of Innovation, i la teoria del Desenvolupament Urbà Basat en el Coneixement (KBUD) ofereixen un marc adequat per descriure l'avaluació de l'acompliment dels IDs amb una comprensió profunda. Des de la perspectiva dels gestors de polítiques públiques, aquest treball pot inspirar altres àrees urbanes d'innovació que vulguin enfocar els seus recursos a assolir una meta desitjada, tenint en compte no només el creixement econòmic, sinó també la revitalització urbana, la competitivitat governamental i la consciència social i mediambiental.
Notas:Departament responsable de la tesi: Departament d'Empresa i Tecnologia
Impressió d'ordinador
Descripción Física:214 pàgines ; 29 cm
Bibliografía:Bibliografia