| Sumario: | Malgrat existeix un gran interès a l’escena mundial per promoure les dietes basades en plantes (DBP) per tal d’assolir alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), els resultats de la seva adopció són insatisfactoris. Els acadèmics proposen embullar aquest esforç abordant els reptes de la difusió de les innovacions socials (ISs). Les ISs generen diferents actituds d’adopció, algunes d’elles relacionades amb aspectes sòcio-psicològics per part dels potencials adoptants. Aquest treball d’investigació pretén comprendre millor l’adopció de les ISs, com les DBPs, que poden induir preocupacions socio-psicològiques en els potencials adoptants.Després d’una primera part de la investigació a la qual les DBPs s’emmarquen com una IS amb una sèrie de característiques sòcio-materials i considerant els estats sòcio-psicològics del potencial adoptant, la investigació passa a postular que les perspectives actuals sobre la difusió i adopció d’IS ofereixen visions parcials per entendre el canvi d’una dieta omnívora a una DBP. Per tal de superar aquestes limitacions i derivades de la primera part d’aquesta investigació, es proposa i es fa servir una perspectiva de procés holística sobre la presa de decisions del potencial adoptant, a la que la també es considera la seva pròpia perspectiva.Es realitza un estudi exploratori, de construcció teòrica i abductiva, basat en l’anàlisi creuat de tres perfils diferents d’adoptants: adoptants d’una DBP, i adoptants i potencials adoptants de les generacions Y i Z, residents o que fins fa poc havien viscut a la ciutat de Barcelona (Espanya), amb un total de seixanta-nou entrevistes semi-estructurades d’una durada promig de quaranta-cinc minuts.Mitjançant l’anàlisi de les dades recollides, s’observa que l’adopció de DBPs és un procés de tres etapes: Comunicació, Imitació i Acceptació que comença amb un contacte inicial entre l’adoptant previ i un de potencial i que l’adoptant potencial travessa etapa a etapa i pren decisions sobre si progressa o no a la següent. L’entorn social de l’adoptant potencial, així com la seva interacció, influeixen a cada etapa del procés, modulant els seus estats psicològics, per tant la seva propensió cognitiva també es veu influïda en l’avenç del procés d’adopció. Així, l’adoptant potencial ha de superar les seves barreres psicològiques per assolir una consistència cognitiva favorable a l’evolució del procés de presa de decisions relacionat amb el canvi de patrons alimentaris.Com a contribució acadèmica, aquesta dissertació aporta més coneixements sobre la difusió de les ISs des de la perspectiva de l’adoptant (un nou marc conceptual pel procés d’adopció de les ISs. La propensió cognitiva de l’adoptant potencial ha de ser positiva per tal d’aconseguir l’adopció i l’ús regular de la innovació, per tant, l’adoptant potencial ha de ser capaç de superar les seves barreres psicològiques que es modulen (activen o disminueixen) en la seva interacció amb el seu entorn social. Des del punt de vista professional, s’esbossa un nou model per una comprensió integral del canvi dietètic des de la perspectiva de l’adoptant amb noves percepcions sòcio-psicològiques que emergeixen des del punt de vista de l’adoptant. A més, el nou model ofereix oportunitats renovades pels professionals en termes implementació, ús i política de DBPs. És a dir, el model proporciona pistes sòlides als productors d’aliments basats en plantes que busquen estratègies pel màrqueting promocional de les DBPs. Per altra banda, els responsables polítics poden extraure lliçons del nou model per impulsar el camí cap a la consecució d’alguns dels ODS.
|
|---|
