| Sumario: | L'adolescència implica un procés de definició del Jo basat en el desenvolupament de l'autoconcepte i la identitat. No obstant això, aquest procés pot ser més complex per als adolescents adoptats internacionalment, perquè a més d'haver d'integrar els aspectes ètnics i culturals dels països d'origen i adopció, han d'incorporar també les vivències pre-adoptives adverses i les experiències de discriminació. Per això, és necessari aprofundir en el coneixement sobre aquest fenomen, així com en les eines per a la seva avaluació. Així doncs, la present tesi està formada per tres estudis quantitatius que pretenen donar
resposta a aquestes necessitats utilitzant una mostra espanyola d'adolescents adoptats
internacionalment.
Estudi I
El primer estudi va tenir per objectiu examinar l'autoconcepte i l'ajust psicosocial dels adolescents adoptats internacionalment, explorant el rol de la identitat (identitat ètnica i integració de la identitat bicultural [BII per les seves sigles en anglès]) i les experiències pre-adoptives adverses en el seu autoconcepte i ajust psicosocial. Els resultats van mostrar nivells adequats en l'autoconcepte i l'ajust psicosocial tant per als adoptats inracials com per als transracials, i no van trobar-se prediccions significatives de la identitat ètnica sobre totes dues variables. Per contra, la BII va mostrar actuar com un factor protector per a aquestes, relacionant-se amb un millor autoconcepte familiar i un menor desajust clínic. Per tant, promoure la BII en els adolescents adoptats internacionalment podria ser una
forma eficaç d'afavorir el seu ajust psicològic.
Estudi II
El segon estudi va pretendre explorar la discriminació percebuda i la identitat (identitat ètnica i integració de la identitat bicultural [BII]) dels adolescents adoptats internacionalment, així com el grau d'obertura en la comunicació familiar sobre l'adopció. L'estudi també va avaluar el rol predictiu de la discriminació percebuda i l'obertura en la comunicació familiar sobre la identitat dels adolescents adoptats. Els resultats van assenyalar que prop de la meitat dels participants havien percebut almenys una situació de discriminació ètnica i/o adoptiva. La discriminació adoptiva es va associar amb un augment en la identitat ètnica i una disminució en la BII. En aquest context, la comunicació familiar sobre l'adopció no va actuar com a factor protector per a la identitat ètnica, però sí que ho va fer per a la BII.
Estudi III
El tercer estudi va tenir com a objectiu desenvolupar una versió espanyola de l'escala Bicultural Identity Integration Scale - 2 (*BIIS-2-S), i avaluar les seves propietats psicomètriques en una mostra d'adolescents adoptats internacionalment. Els resultats obtinguts van ser coherents amb la teoria subjacent a l'escala, i aquesta va mostrar ser un instrument vàlid per a avaluar la integració de la identitat bicultural en aquest col·lectiu.
En conclusió, la BII ha mostrat ser més rellevant per als adolescents adoptats internacionalment que la identitat ètnica, relacionant-se amb un millor autoconcepte i ajust psicosocial. Això significa que la discriminació per adopció, i per tant l'evidència d'una doble connexió (origen-adopció), pot qüestionar l'eficàcia dels adolescents adoptats per a mantenir les seves dues identitats culturals en harmonia i solapament, facilitant la seva experimentació en conflicte i dissociació. No obstant això, la comunicació familiar sobre els orígens sí que va mostrar-se com un factor protector per a la integració de la identitat bicultural, revertint notablement l'efecte negatiu de la discriminació per adopció. Aquest resultat ens permet inferir que aquesta comunicació no radica tant en promoure la identitat ètnica, sinó de traslladar l'experiència de compatibilitat entre allò pre-adoptiu i post-adoptiu.
|
|---|
