| Sumario: | L´objectiu d´aquesta investigació és pilotar un model d´avaluació del desenvolupament comunitari a partir de la Teoria de Posicionament Social de Pierre Bourdieu (2018). Aquesta proposta sosté que les condicions de benestar no depenen exclusivament del capital econòmic disponible, sinó també de la disposició de capital social i la disponibilitat de capital cultural. A aquestes tres formes de capital, finalment, se li atribueixen propietats que, en forma de capital simbòlic, suggereixen i tradueixen el lloc que un ésser humà o col·lectiu ocupen en una estructura social determinada (Baranger, 2012).
Des de l'epistemologia del subjecte conegut (Vasilachis, 2014) desenvolupem un estudi de casos múltiples específicament dissenyat per analitzar en profunditat el valor agregat per quatre entitats del tercer sector social al desenvolupament comunitari dels seus barris o espais ecosocials de referència. La investigació integra els instruments següents: anàlisi de 63 documents; 50 entrevistes a informants claus; 20 grups de discussió; 190 qüestionaris dels qui treballen en els casos de l'estudi i 1.141 qüestionaris aplicats a la població dels espais de referència. Amb la informació obtinguda s'han obtingut resultats per a cada cas sobre: ??1) condicions de benestar; 2) disponibilitat de capital social; 3) disposició de capital cultural; i 4) atributs de capital simbòlic.Els resultats suggereixen que les accions socials i socioeducatives implementades per les entitats estudiades són atribuïbles a un desenvolupament comunitari probable en tots quatre casos, encara que aquestes no descansen en un marc conceptual que en determini l'abast i el significat.
A més, constatem que el valor agregat per les entitats estudiades es pot sintetitzar en tres grans aportacions: 1) donar cohesió i protecció –atribut de capital social- a la comunitat; 2) educar en valors –atribut de capital cultural–; 3) donar confiança -atribut de capital simbòlic-. L'anàlisi de les trajectòries de les entitats en el temps permet atribuir-los una alta influència en el desenvolupament de les dimensions aplicades al model, així com una evolució en les concepcions sobre la seva pròpia missió respecte al desenvolupament comunitari. Finalment, concloem que tant el model de desenvolupament comunitari proposat per la recerca com el model d'avaluació integrador que l'acompanya obtenen informació vàlida i potencialment transferible a altres casos o espais socioecològics.
|
|---|
