| Sumario: | La majoria de les publicacions sobre l'arquitecte danès Arne Jacobsen es dediquen, bàsicament, a mostrar la seva extensa quantitat d'obres, especialment de l'àmbit públic (un total de 70), sense analitzar-les amb deteniment. Els ajuntaments d'Aarhus, Søllerød o Rødovre, l'escola Munkegård o el Catherine College, les oficines Jespersen i Stelling Hus, o l'hotel Royal SAS omplen les publicacions, i es deixen de banda els projectes centrats en l'àmbit domèstic, que en són majoria (128 cases i 14 blocs plurifamiliars). Aquesta tesi se centra, precisament, en aquest segon grup d'obres més quantioses però menys tractades per la crítica, amb algunes notòries excepcions, com ara les cases Søholm i Siesby, que simbolitzen la imatge i estendard habitual de la domesticitat de Jacobsen. Una gran part de les seves cases romanen encara sense analitzar i sense vincular-se a la seva idea d'arquitectura. Així doncs, la tesi intenta indagar en la hipòtesi que per a Jacobsen "la font de tota arquitectura sembla ser la casa, el món de la domesticitat, mentre que l'àmbit social s'entén tan sols com la prolongació natural d'aquest", com explica Carles Martí. O dit d'una altra manera, per a Josep Maria Sostres, "el punt de partida de totes les seves experiències sembla que és l'arquitectura domèstica, factor que imprimeix en altres obres". La tesi té l'origen en una recerca més àmplia al voltant de l'arquitectura domèstica nòrdica. En concret, tres cases coetànies capitalitzaven l'estudi: la d'Alvar Aalto, a Muuratsalo (1952-1953), la Rüthwen-Jürgensen d'Arne Jacobsen, prop de Copenhaguen (1954-1957), i la urbanització Kingo de Jørn Utzon, a Helsingør (1956-1960). (01-03) En tots tres casos, el desencadenant de l'anàlisi era el pati, espai primordial en la configuració general de cadascuna de les obres i arquetipus, també present a la tradició local a través de la granja nòrdica i la casa llarga, construcció víking de proporció allargada i amb un espai interior central. Efectivament, en els tres exemples un espai descobert sembla que és el punt de partida de la casa, tot i que la seva formulació parteix de mecanismes diferents. Mentre a Muuratsalo o a Helsingør el pati està lligat a la construcció d'un mur que encercla un espai propi, a la Rüthwen-Jürgensen el pati es formula a partir de l'articulació dels diversos volums que allotgen el programa de la casa. No obstant això, al llarg de la indagació en els diversos documents que s'elaboren per desenvolupar cadascun dels projectes, es descobreix que el punt de partida de la Rüthwen-Jürgensen és una casa atri que ràpidament evoluciona cap a una proposta on les diferents parts que rodegen el buit central adquireixen més autonomia. Fins al punt que algunes adopten la configuració de volums unitaris i compactes que s'aboquen amb intensitat cap a l'exterior com si es tractessin d'un pavelló, i s'avancen a encàrrecs immediatament posteriors com la casa Kokfelt (1955-1956) i la Siesby (1957). Per altra banda, la investigació al voltant de la casa atri no s'abandona i el mateix 1954 Jacobsen comença a treballar en unes agrupacions de cases pati a Carlsminde, experiència que trasllada més tard a la Hansa de Berlín (1955-1957) i a Ved Bellevue Bugt (1957-1961). Per no parlar d'exemples no estrictament domèstics com l'escola Munkegård (1948-1956), on el pati es troba a la base de la proposta com a sistema d'agrupació. Tots aquests fets converteixen la Rüthwen-Jürgensen en una obra útil per investigar el concepte de casa per a Jacobsen. El seu estudi juntament amb la sèrie de cases unifamiliars que projecta durant el mateix període (1954-1957), tant aïllades com agrupades, centra el desenvolupament d'aquesta tesi. En total són onze els projectes coetanis: l'agrupació Søholm III (Klampenborg, 1952-1955), l'agrupació Jespersen & Søn (Gentofte, 1953-1957), l'agrupació a Carlsminde (Søllerød, 1953-1959), la casa Engelbredt (Vordingborg, 1954), la Hallas Møller (Holte, 1954), la Knud Kokfelt (Tisvilde, 1955-1956), l'agrupació a Hansaviertel (Berlín,1955-1957), l'Edwin Jensen (Charlottelund, 1955-1958), la Leo Henriksen (Odden Harbor, 1956-1957), l'Erik Siesby (Virum, 1957) i l'agrupació a Ved Bellevue Bugt (Klampenborg, 1957-1961). A través de l'anàlisi dels diferents projectes es pretén determinar els criteris que guien l'evolució de les propostes i observar fins a quin punt els plantejaments, els dubtes i els canvis es desenvolupen al voltant de principis espacials com el de pati o pavelló, és a dir, la delimitació vertical o horitzontal de l'espai. Consegüentment, es planteja una metodologia basada en l'anàlisi de tot el procés del projecte, que es materialitza en els documents generats durant l'elaboració mental i material (esbossos, plànols, fotografies, maquetes, memòries, etc.). Finalment, cal subratllar que a través de les anàlisis no es pretén aprofundir en problemes històrics o socials, sinó simplement arribar a la manera com un bon projecte resol una determinada necessitat en un emplaçament fixat. Així, analitzant la teoria que suporta cada projecte es desvetllen quines són les relacions espacials i formals que es troben en l'obra i que la converteixen en paradigmàtica. Interessa arribar als aspectes teòrics especialment arquitectònics, en els quals l'arquitecte troba el suport necessari per justificar les decisions formals pròpies de l'exercici de la seva professió.
|
|---|
