| Sumario: | L'endeutament és un instrument jurídic, econòmic i social que permet accedir a béns i serveis l'adquisició dels quals, amb recursos propis, resultaria més difícil o fins i tot impossible. No obstant això, si assoleix nivells desmesurats es pot convertir en un perill, i derivar en sobreendeutament. Aquesta situació afecta, no només els particulars afectats, sinó la societat en general, ja que es pot posar en risc l'estabilitat financera.
El nostre ordenament jurídic ha incorporat, a l'àmbit concursal, l'exoneració del passiu insatisfet com a solució al sobreendeutament de les persones físiques, i, en concret, dels consumidors. L'alliberament del deute pot tenir cert efecte preventiu del sobreendeutament, en fomentar un major grau de responsabilitat i prudència per als prestadors, a l'hora de concedir crèdit, ja que es fa partícip a l'entitat financera prestadora del risc de no cobrar el crèdit . Aquest fet hauria d'incentivar la concessió del préstec responsable. No obstant això, per potenciar aquest efecte, es conclou que es podrien depurar alguns defectes de tècnica legislativa en aquesta regulació. Per exemple, es podria articular un concepte valoratiu, en lloc del concepte normatiu, de la bona fe del deutor. D'aquesta manera es donaria accés a l'exoneració només al deutor honest però desafortunat.
En la mesura que la Llei de contractes de crèdit al consum i de crèdit immobiliari, davant la infracció de les obligacions del préstec responsable (deure informació i avaluació de solvència del prestatari), preveu únicament sancions de caràcter administratiu, que no han demostrat ser suficientment dissuasòries de concessions irresponsables; es considera necessari introduir conseqüències en dret privat per al prestador incomplidor. Aquestes conseqüències poden consistir, en l’àmbit concursal, en una subordinació del deute nascut amb motiu d’aquesta concessió irresponsable i fins i tot en la possibilitat de la seva exoneració. Aquestes conseqüències concursals es podrien complementar amb la imposició de multes administratives, però també amb altres en l'àmbit de dret civil.
Es proposa introduir en el nostre ordenament, davant d'incompliments de les obligacions derivades d'una concessió responsable, un cas específic de rescissió, que actuaria davant la infracció de l'obligació d'avaluar la solvència del prestatari, i es pot articular, com a conseqüència d'això, el manteniment de la validesa del contracte, però amb l'efecte de privar el prestador del cobrament dels interessos remuneratoris i moratoris, amb motiu del perjudici provocat, o fins i tot, en els casos més greus, amb la pèrdua de part de capital, com així passa en altres països del nostre entorn. Aquesta solució permetria evitar els indesitjables efectes, per al consumidor, de solucions com la nul·litat, anul·labilitat o resolució contractual, que ataquen la validesa del contracte i impliquen la restitució de prestacions.
A l'efecte d'articular un sistema sancionador efectiu, cal proveir els prestadors d'eines per a la correcta i completa avaluació de solvència dels prestataris. Això requereix concretar els elements que s'han de ponderar en l'avaluació de solvència i el pes que cadascun ha de tenir per determinar un resultat positiu o negatiu d'aquesta avaluació, per actuar en conseqüència. Però també requereix aprofundir en les fonts d'informació de què disposen els prestadors. Quant a aquestes fonts, els fitxers de solvència positius són eines essencials per informar de la ràtio d'endeutament de deutors i proporcionar una imatge més completa de la situació, la capacitat i la voluntat de reemborsament del consumidor. En la mesura que suposen un incentiu al bon comportament del deutor, pel fet de ser el mirall de la seva reputació financera, són necessaris per a la concessió de finançament responsable. De la mateixa manera, l'educació financera des d'edats primerenques és necessària perquè el consumidor sàpiga els riscos a què s'exposa quan s'endeuta. La regulació dels fitxers de solvència incentivaria la necessitat d'aquesta educació financera per part del consumidor.
Actualment predominen els fitxers de solvència negatius per als quals no cal el consentiment de l'afectat. L'escull a què s’al·ludeix per no regular els fitxers positius, és les possibles infraccions i ingerències a la privadesa i intimitat dels afectats que podrien produir-se, així com la normativa de protecció de dades que impedeix que flueixin aquestes dades de forma àgil per exigir el consentiment previ de l'afectat. És necessari introduir de forma expressa a la LOPDGG un títol legitimador per al tractament d'aquestes dades a fi de compatibilitzar la protecció privada del consumidor amb la necessària transparència al mercat de crèdit per aconseguir l'estabilitat del sistema financer. Aquest títol hauria de permetre l'accés als SIC privats amb fitxers de solvència positius, de la mateixa manera que es permet l'accés a la CIRBE, per aconseguir homogeneïtzar als Estats membres les bases de dades a les quals recórrer per avaluar la solvència i propiciar-ne un mercat creditici únic. A més, l'obligació de recórrer a aquests fitxers s'hauria d'estendre a qualsevol prestador i entitat que intermediï en finançament, incloses les FinTech i, en concret, les plataformes de finançament participatiu. L'entorn tecnològic en què vivim i la manca d'una regulació de fitxers positius contribueix a fer que prestadors de tota mena es nodreixin de dades alternatives per avaluar la solvència dels prestataris. Aquestes dades comporten riscos en el tractament derivats de l'ús de mecanismes d'intel·ligència artificial, per la qual cosa es requereix una regulació harmonitzada, des de la Unió Europea, per regular aquestes dades com a font d'informació i per regular el préstec responsable en tots els aspectes, a per tal d'uniformitzar la normativa existent que està dispersa i prevenir el sobreendeutament dels consumidors.
|
|---|
