| Sumario: | La poesia dels trobadors va ser concebuda com paraula viva, efimerament cristal-litzada en la performance davant una elit d'entesos. Aquesta interseccio de paraula, musica i cos, i la recepcio, oral i escrita, de la literatura trobadoresca configuren el marc conceptual en que s'inscriu aquest llibre. La relacio entre vocalitat i escriptura en etapes que no han deixat petja manuscrita, aixi com les transformacions a que van donar lloc la lectura, la hibridacio de generes, o els nous circuits geografics i socioculturals que van assimilar la lirica de cort occitana, son alguns dels temes que s'hi aborden. A traves d'una serie de cales estrategiques, el volum reuneix treballs diversos: alguns, de tall filologic, indaguen les fonts i el sentit de textos connectats a la tradicio lirica occitana; d'altres, de caire mes interdisciplinari, exploren el significat del llegat trobadoresc endinsant-se en terrenys tan diferents com les ciencies cognitives o la creacio operistica contemporania.
|
|---|
