Uncovering the dynamic, cognitive, and linguistic strategies of misinformation
Les mentides, la manipulació o la informació falsa no són res de nou. Totes han existit durant segles des que el flux i el contingut de la informació ha estat una font de poder. Tot i això, a l'era de les plataformes socials, el mecanisme ha canviat. Si bé encara hi ha emissors d'informaci...
| Autores Corporativos: | , |
|---|---|
| Otros Autores: | , |
| Formato: | Tesis |
| Idioma: | Inglés |
| Publicado: |
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull
2022
|
| Materias: | |
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009744740006719 |
| Sumario: | Les mentides, la manipulació o la informació falsa no són res de nou. Totes han existit durant segles des que el flux i el contingut de la informació ha estat una font de poder. Tot i això, a l'era de les plataformes socials, el mecanisme ha canviat. Si bé encara hi ha emissors d'informació institucionals, competeixen amb altres fonts d'informació que depenen de la viralitat a través de la xarxa per a la difusió d'informació. En aquesta competència, els continguts tradicionals i els creats institucionalment pateixen un desavantatge: no juguen amb les mateixes regles. El contingut que es desvia dels codis deontològics i estilístics dels proveïdors d'informació fiable aprofita diverses heurístiques psicològiques per tornar-se més viral. Per exemple, es basen en l'evocació emocional (llenguatge sentimental i apel·lació als valors morals) i es basen en estils que requereixen menys esforç cognitiu per ser processats (en termes de complexitat gramatical i lèxica). En aquesta tesi doctoral, exploro com les fonts de desinformació aprofiten les heurístiques psicològiques per definir les seves eleccions estratègiques. Més específicament, la tesi es compon de tres estudis: (1) Ús del processament del llenguatge natural per a una exploració quantitativa sobre com les diferents categories d'informació falsa (clickbait, teories de conspiració, fake news, discurs d'odi, pseudociència i rumors) difereixen en termes de sentiment, apel·lació a la moralitat, llegibilitat i diversitat lèxica; (2) Mitjançant anàlisis de xarxes i processament de llenguatge natural, una demostració d'estratègies d'isomorfisme de fonts d'informació falsa cap a fonts confiables amb l'objectiu d'imitar actors d'alt estatus a l'ecosistema d'informació; i (3) una anàlisi dinàmica de notícies falses versus fonts fiables que informen sobre la pandèmia de Covid durant 2020 i 2021. En general, els resultats indiquen que hi ha diferències estructurals significatives entre diferents categories d'informació falsa i entre fonts d'informació fiables (per exemple, les notícies falses són, de mitjana, 18 vegades més negatives, 12 vegades menys diverses lèxicament, un 50% més apel·lants a la moralitat i un 13% més fàcils de processar que les notícies fàctiques). A més, presento evidència sobre com les fake news, el clickbait i els rumors fan servir una estratègia d'imitació cap a fonts fiables amb l'objectiu de ser percebuts com a proveïdors d'informació legítims i d'alt estatus. A més, mostro com es van comportar les fonts de notícies fiables i falses durant la pandèmia de Covid, revelant una reacció inicial convulsa seguida d'una estratègia de desinformació per crear caos i ambigüitat en canviar constantment entre temes. Finalment, discuteixo les implicacions dels resultats de la tesi per a les plataformes de xarxes socials, l'ecosistema mediàtic, les elits polítiques i els usuaris d'Internet. |
|---|---|
| Notas: | Bibliografia Data de defensa: 15 de juliol de 2022 Departament responsable de la tesi:Departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences |
| Descripción Física: | xxi, 22-189 pàgines : gràfics en color ; 30 cm També disponible la versió en línia |
| Bibliografía: | Bibliografia |
