| Sumario: | L'arribada d'Internet, com de tantes altres tecnologies, va comportar una renovada esperança de canvi social. Les possibilitats tècniques que ofereixen les plataformes socials digitals en termes d'accés i difusió de la informació fan que les elits de poder ja no puguin controlar i filtrar l'agenda pública com abans, i que la ciutadania passi a tenir un paper més actiu en l'escenari informatiu i polític. Això va portar la idea que l'esfera digital ajudaria a revitalitzar el debat polític, que passaria a ser més democràtic i transparent, ressonant amb la visió Habermasiana d'esfera pública. No obstant això, la tecnologia és tant un motor com un mirall de les dinàmiques i transformacions humanes. Van sorgir nous gatekeepers; els algoritmes i recomanacions algorítmiques, que poden tendir a aprofundir la polarització i a generar filtres bombolla. Així mateix, estudis previs mostren que els mitjans, periodistes i polítics continuen tenint pes en la fixació de l'agenda pública, i que poden tendir a reproduir comportaments homofílicos, utilitzant les xarxes socials com a espais millor que cambres de ressò on els qui ja tenen el poder, el mantenen.
Aquesta tesi doctoral analitza els comptes que les elits mediàtiques i polítiques espanyoles van començar a seguir a Twitter. Mitjançant una anàlisi de dades exploratòria, s'ha buscat detectar patrons i tendències que poguessin contribuir a la comprensió de les dinàmiques entre les elits i la ciutadania, en el context dels mitjans socials i la comunicació digital, amb una perspectiva de gènere. Les elits mediàtiques i polítiques espanyoles tendeixen a seguir-se entre elles, fent servir Twitter com a cambra de ressò? O donen espai a veus emergents ciutadanes? Quin és l'espai que les dones tenen entre les elits? Per a respondre aquestes preguntes, es va fer un anàlisi dels comptes de Twitter que van començar a seguir quatre grups d'elits. Tant per a la generació de les mostres com per a l'extracció de dades, es va utilitzar un sistema d'intel·ligència artificial. Mitjançant la fusió de mètodes manuals i computacionals, i utilitzant una metodologia quantitativa d'anàlisi de dades digitals, es van estudiar un total de quatre elits formades per 233 periodistes, mitjans de comunicació i polítics, i els 464 comptes de Twitter que van començar a seguir. Els comptes van ser categoritzats segons el tipus (polítics, mitjans o ciutadania), la ubicació geogràfica, el nombre de seguidors i el gènere. Després de categoritzar-los imitjançant la utilització de mètodes de visualització de dades, es va procedir a buscar tendències i patrons.
Els resultats d'aquesta tesi suggereixen que les elits mediàtiques i polítiques espanyoles presenten patrons homófilos, primordialment en relació amb els tipus de compte i la ubicació geogràfica, ja que majoritàriament van començar a seguir a membres de l'elit política i mediàtica a Espanya. Així mateix, els resultats mostren que les tendències homófilas es van intensificar durant el període electoral. No obstant això, es poden identificar algunes tendències en les quals les elits van començar a seguir comptes de poblacions tradicionalment marginades dels grups de poder, com en el cas d'elits que van començar a seguir percentatges equilibrats de dones i homes. En estudis previs es troben resultats que donen suport a la teoria de l'ús de les xarxes socials tant com esfera pública, com per a perpetuar cambres de ressò per part de les elits. En aquesta tesi es transita a través d'aquesta dicotomia, des de la teoria als resultats, posant de manifest que coexisteixen diferents comportaments dins i entre les elits, deixant entreveure la seva complexitat, obrint-se noves preguntes, i portant a llum a les formes en què les elits mediàtiques i polítiques espanyoles es vinculen entre elles i amb la ciutadania.
|
|---|
