| Sumario: | La manera com les persones es relacionen amb el seu entorn, ja sigui físic o digital, és cada cop més complexa i fugaç, fent que la relació de l'usuari amb els seus objectes i eines digitals, de vegades, sigui extrema i de curta durada. Tanmateix, la propietat d'objectes i objectes tecnològics interactius no és buida de significat, són mostres de reflexió i representació per als altres i del seu paper a la societat. La clau per mantenir una relació i el significat amb aquests objectes rau en el disseny i la intenció de l'experiència interactiva creada. Inspirats en les disciplines de la psicologia, el procés de disseny, la interacció humà-ordinador i els models de negoci, aquesta tesi explora, analitza, crea i prova els fonaments teòrics sobre l'empatia i el concepte d'entaular una relació de llarga durada entre les persones i les tecnologies interactives.
Amb aquesta finalitat, aquesta tesi es divideix en 4 fases: (1) l’estudi en profunditat de les referències bibliogràfiques dins del sector HCI, amb especial atenció al rol del disseny i la psicologia amb la intenció de respondre preguntes com: “Com podem construir relacions de llarga durada entre persones i objectes intel·ligents?” (2) Recopilar i adoptar definicions, eines i terminologia de treballs relacionats que aportin a la construcció de la contribució principal d'aquesta tesi, (3) Crear i presentar un model d'interacció entre persones i tecnologia que aporti a una interacció de llarga durada, i (4) presentar un cas d’estudi on s’implementi el model proposat.
Després del treball bibliogràfic, al sector de l'HCI, s'ha identificat un buit, fruit de les principals preocupacions expressades: la manca de connexió entre la teoria i la pràctica del disseny, així com una mancança en l’àmbit de l'Empatia. El resultat fa que molts dels models d’interacció amb intenció empàtica i afectiva no se sustentin entre si. Això ens ha portat a la segona fase de la tesi on aprofitem les referències de múltiples disciplines per estudiar què és l'empatia, com s'implementa, com es percep i com evoluciona cap a l'objectiu d'una relació a llarg termini, com a punt focal cap a les principals contribucions de la tesi. .
Després de reunir i analitzar exhaustivament les referències al voltant de l'empatia, entrem a la tercera fase on presentem el model teòric d'interacció amb el potencial d'establir una interacció a llarg termini i l’anomenat Procés de realització de l'empatia (RE). Més que intentar definir què és l'empatia, aquesta proposta intenta oferir una perspectiva diferent de l'empatia i visualitza el seu abast com un procés influenciat per models de diàleg i col·laboració amb el propòsit de crear comprensió mútua i donar significat a aquest intercanvi.
Amb un model clar i una sòlida base teòrica, la fase final de la tesi cerca provar el model proposat amb l'objectiu d'observar si es poden detectar indicadors d'afecció afectiva i confiança entre una persona i el seu objecte tecnològic. En aquest cas, vam tenir l'oportunitat de treballar amb robots socials com el nostre “altre actor” per dissenyar les proves del model. Aquestes proves pretenien capturar els indicadors d'empatia entre un humà i un robot que abraça: l'aferrament afectiu, la confiança, la regulació de les expectatives i la reflexió sobre la perspectiva de l'altre dins un conjunt d'estratègies de col·laboració. Plantegem la hipòtesi que una estratègia de col·laboració activa condueix a un compromís més significatiu de generar empatia entre un humà i un robot en comparació amb una estratègia passiva. Els resultats són encoratjadors i clarament estableixen un camí per a futures investigacions sobre el disseny d'aquest model.
|
|---|
