| Sumario: | El projecte consisteix a fer una proposta, en forma de caixa d’eines, per tal de facilitar el disseny, la implementació i l’avaluació de les activitats fisicoesportives en centres penitenciaris, en la seva dimensió educativa, formativa i transformadora que ajudin al procés de reeducació i reinserció social, entre d’altres, de les persones privades de llibertat.
A través de l’esport i l’activitat física les persones preses poden detectar les seves
necessitats, vulnerabilitats i potencialitats, i a la vegada transformar l’entorn social.
La recerca, que està centrada en el sistema penitenciari català, s’inscriu en la perspectiva neorepublicana de considerar les presons com un espai de transformació social, funció a la qual l’esport i l’activitat física hi pot contribuir d’una manera significativa, en tant que activitat recreativa i alhora resocialitzadora.
La pedra angular de la proposta son els i les professionals de l’àrea fisicoesportiva dels centres penitenciaris.
La investigació s’ha dut a terme en tres fases diferenciades.
En la primera s’ha definit el marc conceptual i teòric. En la segona s’han fet les observacions pràctiques i les entrevistes en profunditat del cas estudiat, tant en format presencial com a través d’un qüestionari enviat i respost via correu electrònic. I finalment una tercera en què s’han analitzen les informacions recollides.
El resultat de la recerca ha permès dissenyar una proposta innovadora de planificació i execució de l’activitat física i esportiva que incorpori una perspectiva transformadora i la tracti com una eina al servei de la funció pedagògica i educativa que pertoca al sistema penitenciari, tant pel què fa a les persones internes com a la societat en el seu conjunt.
De manera clara i voluntària he enmarcat aquesta recerca en el paradigma sociocrític.
La meva intenció ha estat ajudar l’administració catalana, de qui depèn la competència penitenciària, a dissenyar, aplicar i en definitiva millorar les polítiques necessàries per tal de fer de l’esport i l’activitat física a les presons un instrument recreatiu, de reinserció social i finalment transformador, per a la comunitat d’interns i internes, però també per a la societat en general.
La meva pròpia experiència, en tant que intern, i més concretament en tant que dinamitzador d’activitats esportives del C.P. de Lledoners, m’ha permès viure en primera persona les fortaleses, però també les febleses, d’una política tan necessària com complexa i plena de matisos.
És impossible, i aquesta recerca no ho pretén, establir un model de gestió perfecte i adaptable a totes les realitats, ni tant sols limitant-lo als centres que tenim a Catalunya.
Cada centre és singular, té les seves particularitats i està compost per grups de població únics i intransferibles, ja sigui pel què fa als interns, com pel què fa al personal que hi treballa o hi col·labora. A més, les poblacions són, per definició, volàtils, dinàmiques, la qual cosa dificulta el treball continuat sobre una persona o un grup en concret.
No obstant, aquesta mateixa experiència permet també concloure que existeixen diversos paràmetres comuns, dinàmiques compartides i oportunitats múltiples que ens poden ajudar a dissenyar i implementar programes de tractament i de gestió de compliment de penes que tinguin en l’esport i l’activitat física una eina molt més útil, o si més no millor utilitzada, que els que disposem avui.
|
|---|
