| Sumario: | El Trastorn Límit de Personalitat (TLP) es el més freqüent entre els trastorns de la personalitat i un desafiament pel seu tractament. Las característiques psicopatològiques del trastorn, que implicant dificultats relacionals e inestabilitat emocional es veuen reflectides en la gestió de la relació terapèutica i planteja la necessitat de construir i mantenir una fort Aliança Terapèutica (AT) per a garantir l'èxit de la teràpia. Encara que el problema més important de les persones amb TLP siguin les dificultats en les relacions interpersonals, una gran part dels models de teràpia son de tipus individual i els que inclouen a la família ho fan desde una perspectiva psicoeducativa. En la psicoteràpia relacional sistémica, tenir present a la família significa incloure-la en el diagnòstic relacional e implicar-la des de el començament del tractament, com un recurs. La AT, en teràpia familiar, té una major complexitat amb respecte a l’aliança individual. Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la AT familiar, se han triat 3 famílies amb un membre diagnosticat de TLP, tractades seguint la terapia integrada individual i familiar des de el model relacional sistèmic. A partir de l’anàlisi, a través del SOATIF-o, de la construcció i l'evolució de la AT en els processos terapèutics i els resultats obtinguts, s’ha donat lloc als tres estudis que es presenten en la tesis. A més d’analitzar les contribucions del terapeuta i el canvi terapèutic en el estudi 2 i 3.
|
|---|
