| Sumario: | Aquesta tesi que es presenta és un treball d’aproximació a una antropologia essencial fonamentada en una mirada multidimensional de l’individu segons la proposta antropològica dels escrits de l’Antic Testament, i la seva correlació amb les troballes neuro- biològiques d’avui. Neix de l’interès essencial de conèixer qui és aquest ésser humà del que Déu es recorda. (Sl 8,5) “Què és l’home perquè te’n recordis”.
El primer capítol pretén fer una revisió de les diferents concepcions antropològiques fonamentals al llarg de la història. Aquestes mirades han sofert diversos biaixos que han caracteritzat la definició de la persona humana d’acord amb certs perspectivismes o reduccionismes tradicionals, a consideracions de caràcter històrico culturals o bé a pre- concepcions dialògiques molt definides, que han acabat per situar la persona humana entre el cos i l’anima o entre la fisicitat i l’espiritualitat, o entre la ment i el cervell. Les antropologies considerades deixen d’abastar àmbits i dimensions específiques de l’individu que el fan ser com és.
En un segon capítol és fa una aproximació amb detall a la perspectiva judeocristiana que ens ofereix l’estudi dels textos bíblics ja posa en evidència que la persona és definida a partir de quatre dimensions que responen a mots hebreus concrets, el basar, el nephesh, el leb i la ruah, que semblen explicar la fisicitat, la identitat anímica, el raonament i l’esperit humà. S’estudia aquest vincle terminològic a partir del gènesi i la creació humana i especialment el llibre dels Salms, prototipus de llibre de pregaria i de relació amb Déu del creient, on es posen de relleu aquestes quatre dimensions.
Posteriorment, una aproximació a l’antropologia biologista mira d’esbrinar l’evolució del cervell humà com a paradigma del desplegament de les capacitats plenament humanes i diferenciadores de les altres espècies. De l’estudi del sistema nerviós central, i a la llum de les troballes neurobiològiques d’avui, es descriuen les diferents xarxes neurals evolucionades, des del primer i arcaic cervell reptilià, el cervell límbic dels primers mamífers, el cervell cortical dels primats i el cervell “de luxe” o transcendent, ben diferenciats tot i que increïblement relacionats, i que permeten correlacionar les seves funcions amb aquestes dimensions humanes descrites en la literatura judeocristiana de les escriptures.
Finalment es posen en relació aquestes dues preconcepcions antropològiques amb la finalitat de veure-hi un sentit darrer, tot i proposant una antropologia essencial en quatre dimensions, explicada a partir de textos bíblics i descrita neurobiològicament. Algunes conclusions a les que arriba la tesi són que certament podem descriure una antropologia de quatre dimensions tot i relacionant aquest reduccionisme biologista amb el paradigma judeocristià. Una segona conclusió és que estem describint una antropologia en evolució, no tancada, que permet el desplegament permanent de l’ésser humà evolutivament parlant. Finalment, i fruit d’aquestes reflexions, intuïm que tal i com les neurones són cèl·lules pensades per a respondre, es fa suggerent la idea d’una espiritualitat i vivència transcendent en la persona creient que vagi més enllà de la interioritat i la contemplació, i que l’amor esdevé el vincle que relliga les dimensions humanes fent possible el necessari equilibri de la persona de la que Déu es recorda.
|
|---|
