| Sumario: | Les experiències relacionals adverses en la infància (ERA) són vivències que generen un enorme patiment i que tenen relació amb els trastorns mentals greus que solen manifestar-se a l’adolescència. Aquesta tesi estudia la prevalença de les ERA, les conseqüències psicopatològiques de l’acumulació de les mateixes, la manca de detecció de l’abús sexual i les seves conseqüències, així com la transmissió transgeneracional del trauma relacional, en una mostra d’adolescents (N=251) amb trastorn mental que van ingressar en un Hospital de Dia entre els anys 2008 i 2017. Les teories de l’aferrament i de la mentalització serveixen de marc teòric de referència per comprendre els efectes d’aquestes experiències adverses sobre el psiquisme en desenvolupament dels menors, així com per entendre la transmissió transgeneracional del trauma relacional, que contribueix a perpetuar les conseqüències psicopatològiques de generació en generació. Els resultats dels diferents estudis que composen la tesi mostren la relació significativa entre el fet d'haver patit ERA acumulatives i el risc de psicosi, així com un risc augmentat d’intents de suïcidi en els adolescents. Els resultats mostren també que tan sols en un 21% dels casos l’abús sexual havia estat detectat amb anterioritat a l’ingrés a l’Hospital de Dia, fet que també té relació significativa amb un risc d’intents de suïcidi en els adolescents. Finalment, els resultats mostren una relació significativa entre el fet d’haver patit ERA i el fet que els progenitors dels adolescents també hagin patit ERA en la seva pròpia infància.
|
|---|
