| Sumario: | En una societat que viu de la innovació contínua i de l’avanç constant de les tecnociències, la creativitat es transforma deixant de ser una capacitat lligada als grans innovadors de la història, com podrien ser els grans personatges citats per Gardner (1993b), per esdevenir una capacitat imprescindible per a la major part de la ciutadania. Trobar formes de cultiu i d’estímul de la creativitat passa de ser una virtut a una necessitat. En la nostra recerca intentarem veure com el cultiu de l’espiritualitat, no necessàriament lligat a les confessions i tradicions religioses, pot ser una eina útil per al cultiu de la creativitat. Amb aquest objectiu analitzarem, des de la perspectiva psicològica, la capacitat creativa de diversos experts i expertes amb llarga dedicació al cultiu de l’espiritualitat. La desegocentració, el silenciament de les pròpies idees i pensaments, l’obertura a la realitat, el treball de l’atenció conscient i la contemplació de la realitat són pràctiques presents en el cultiu de l’espiritualitat i són en sí mateixes capacitats que podrien promoure la creativitat. El cultiu de l’espiritualitat, amb formes de mestratge i de pràctiques ben conegudes i estructurades, podria ser una forma valuosa de cultiu de la creativitat.
|
|---|
