| Sumario: | En la competitiva societat actual són multitut d́homes que busquen augmentar la seva massa muscular (mitjançant exercicis de musculació) amb ĺobjectiu d́una millora de la seva imatge social. Són perfils més propensos a realitzar un consum excessiu en proteínes respecta a la quantitat recomanada amb la finalitat de promoure un increment de la musculatura (Kim, Lee & Choue, 2011), i fins i tot solen ser consumidors habituals de suplements dietètics i de determinades drogues com els anaboliltzants (McCabe & Ricciardelli, 2004). Com veurem, en el nivell no competidor no solen visitar a professionals de la nutrició, sino que disenyen els seus propis plans nutricionals sense els coneixements necessaris. Habitualment recórren a informació no sempre validada d́ internet, a coneguts, companys de gimnàs o entrenadors del centre, amb la finalitat de "conèixer" quins aliments, estructura dietètica i ajudes ergogèniques els hi aniria millor consumir per tal d́obtenir uns ràpids resultats (esteroids anabolitzants inclosos) (Pinto & Araújo, 2007; Behar y Molinari, 2010; Azevedo, Ferreira, Silva, Silva & Caminha, 2011). Finalment, arriben a realitzar dietes desequilibrades, presentant un percentatje de macronutrients totalment alterat, sense beneficiar la seva finalitat primària d'augmentar tot el possible la seva massa muscular, i afectant negativament en la seva pròpia salut en general i en el seu rendiment esportiu. La societat imposa uns cànons de bellesa i prototips d'èxit que han anat evolucionant des de temps clàssics fins al model actual d'individu varonil, triomfador i que presta gran cura i atenció al seu cos. La cultura actual ha sobredimensionat el valor corporal i de la seva estètica per sobre d'altres aspectes de l'ésser humà. Per als esportistes imposa un perfil de musculatura pràcticament hipertrofiada que han portat a molts homes (fonamentalment però no exclusivament), a recórrer a males pràcticas alimentàries i de suplementacions que en diversos casos deriven en el desenvolupament de problemàtiques de salut, generant una situació que els organismes sanitaris ja denominen com un problema de salut pública. Els mitjans de comunicació i la indústria de ĺentreteniment (reds socials, etc.) exposen continuament a ĺindividu a estímuls visuals perfilant el nou model social, imposant uns cànons de bellesa utòpics. Igualment, l'abast global d'aquests mitjans de difusió ha portat a una generalització i unificació d'aquest model d'èxit (occidental fonamentalment) a nivell mundial. Les societats modernes, cada vegada més individualistes després de la ruptura de les agrupacions socials tradicionals, i l'augment de la competitivitat en una societat i mercat de treball marcat en els últims anys per un entorn inestable han accentuat aquesta pressió sobre els individus. Finalment, el desenvolupament d'eines digitals de retoc (i el seu ús massiu), han contribuït a l'establiment de perfils de bellesa irreals i inassolibles. Podem dir que tots els elements de la vida i concepció de l'ésser humà es veuen influïts per aquesta importància del visual. Així, la autopercepció corporal, des de les concepcions del saludable fins a la construcció de la pròpia personalitat se centren de forma molt important en la imatge projectada i l'impacte social aconseguit. El culte al cos i a la imatge abasta tots els aspectes de la vida: dietes, selfies, moda, personatges públics o socialités, etc. D'aquesta manera, la imatge social assolida influirà directament tant en el estatus com en les possibilitats laborals, portant a la gent a utilitzar qualsevol recurs que pugui acostar-los a aquest ideal. Tot això ha establert un culte al cos en el qual prevalen els conceptes d'imatge i impacte visual més que el saludable o adequat a cada cos i ritme de vida. La majoría de desordres alimentaris ténen la seva arrel en els hàbits culturals, els quals śallunyen del concepte de salut com equilibri, i en el model cultural el qual exigeix a la dona a ser prima i a ĺhome exent de greix i tenir desenvolupada la masa muscular amb objectiu de conseguir un tipus atlètic (Martell, 2006). En el cas d'esportistes homes de musculació, l'impacte del culte al cos és clar en el desenvolupament de malalties "modernes" tals com la vigorèxia, i l'ús d'ajudes ergogèniques per aconseguir un cos que respongui als estàndards creant també una alerta de salut pública que afecta i preocupa, en major o menor mesura, a tothom. Mitjançant una investigació de diseny quantitatiu amb un tipus d́estudi comparatiu entre cultures, aquesta tesi doctoral pretén fer recerca sobre ĺimpacte de la distribució calòric-dietètica en la autopercepció corporal en la mostra d́estudi i fer contrast entre els diferents col·lectius culturals. L'objectiu principal és comprovar si el consum de proteïnes té un impacte en algun aspecte de la valoració de la Imatge Corporal en esportistes de musculació no competidors. La finalitat de la investigació és conèixer la distribució calórico-dietètica mitjançant el percentatje dels macronutrients dels participants, així com ĺús de suplementacions ergogèniques en esportistes no competidors de diferents cultures que practiquen exercicis de musculació, i en cas necessari contribuir a la millora dietètica, promoure la salut i prevenir la malaltia.
|
|---|
