| Sumario: | El sensellarisme fa referència a una situació d’exclusió social extrema caracteritzada per la dificultat per a accedir a un habitatge estable i amb unes mínimes condicions d’habitabilitat. Amb d’universalització de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) degut a l’abaratiment progressiu del cost de dispositius i connectivitat, les persones en situació de sensellarisme (PESS) han incorporat també l’ús de dispositius fixes i mòbils i d’aplicacions pròpies del web 2.0. Un exemple d’això és l’accés que fan les PESS a les xarxes socials en línia, similar al de la població general en termes quantitatius. La comunicació és una necessitat bàsica dels éssers humans i l’absència d’aquesta provoca diferents afectacions a nivell psicològic i mental. En un moment històric en el que existeix un ampli debat sobre l’efecte negatiu que podria tenir un excés de connexions virtuals en detriment de les relacions directes, les xarxes socials en línia es posiciones com un complement comunicatiu positiu per a aquelles persones les relacions personals dels quals estan altament deteriorades i com una alternativa i complement a les relacions personals directes. En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu explorar diverses oportunitats en l’ús de les xarxes socials en línia com a factor de protecció de la salut mental de les persones sense-llar. Per a donar resposta a aquesta objectiu general, s’han desenvolupat diversos treballs d’investigació. En primer lloc s’ha analitzat la literatura científica disponible sobre l’ús d’aquesta tecnologia per part de les persones en situació de sensellarime, posteriorment es va analitzar l’ús de la tecnologia en la població sense-llar de Girona, on es van portar a terme les recerques, y més tard es van desenvolupar tres situacions experimentals. Aquestes investigacions han constatat que l’ús de les xarxes socials en línia presenta grans possibilitat per a millorar la salut mental de les PESS. Específicament, poden augmentar la participació comunitària, millorar el benestar psicològic i utilitzar-se de manera eficaç en el tractament de les conductes addictives, mb un component de cost-efectivitat molt atractiu per a proveïdors de serveis.
|
|---|
