| Sumario: | Els casos de trasllat post-ruptura, han estat objecte de gran interès per l’alta complexitat que comporta la seva valoració professional. Davant l’absència de dades en el nostre país sobre la pràctica dels professionals que intervenen en aquests casos, s’ha desenvolupat la present tesis doctoral. Es van confeccionar dos estudis de caràcter exploratori i descriptiu, amb mostres diferenciades (psicòlegs/ues forenses [N=64]; jutges/ses i magistrats/des [N=30]). L’objectiu principal d’ambos estudis va ser determinar la importància que els professionals espanyols atorguen als criteris descrits a la literatura especialitzada, les regulacions jurídiques i la jurisprudència relacionada, i obtenir dades sobre aspectes de la seva pràctica professional en aquests casos. Els resultats d’ambdós estudis resulten coincidents en la valoració dels criteris proposats, situant-se en les posicions superiors a aquells que fan referencia a aspectes psicològics, i en les inferiors, els que es relacionen amb aspectes infrastructurals, econòmics i culturals. En cas de trasllat internacional, els professionals van indicar la necessitat de considerar si el país proposat es firmant d’un conveni que suposi un garant dels drets de custodia i/o regim de comunicacions. Els resultats van evidenciar que els participants atorguen gran utilitat a l’ús de les TIC, per tal de minimitzar l’impacte que la distancia pot tenir en la relació entre el menor i el progenitor no custodi. Finalment, es va apreciar que tant juristes com psicòlegs/ues forenses presentaven certa tendència a valorar els casos de trasllat en una mateix direcció.
|
|---|
