| Sumario: | La literatura té demostrat la transmissió intergeneracional dels estils parentals i de la inclinació. No obstant això, hi ha poca literatura sobre la transmissió de la tolerància a la frustració i la transmissió intergeneracional d'aquestes tres dimensions en famílies amb més de 2 generacions. En el nostre estudi comptem amb informació sobre l'estil parental de tres generacions (G1: avis / es; G2: pares / mares; G3: fills / es) i sobre l'afecció i la tolerància a la frustració de dos (G2 i G3). L'objectiu va ser avaluar la transmissió intergeneracional de les diferents dimensions: estils parentals, afecció i tolerància a la frustració. Participaran en aquesta investigació 148 famílies en total (145 mares, 119 pares i 148 nens en edat escolar: 6-12 anys). El protocol de recerca va consistir en proves d'estils parental (EMBU-M, EMBU-P Y EMBU-C), d'afecció (EVA i KSS), de Tolerància a la Frustració (Test de Tolerància a la Frustració de Rosenzweig per Adults i per a Nens) i una Prova d'Desitjabilitat Social (EDS- 20, aplicada amb prou feines als pares / mares). Els resultats suggereixen que hi ha una tendència de transmissió de totes les variables, encara que la transmissió sigui més forta entre G1 i G2, com mostra la literatura actual. D'altra banda, verifiquem també que la criança actual més càlida i amb menys control sembla que no dóna seguretat i sentiment de protecció als nens. Aquests resultats donen robustesa a la idea que el controli és tan necessari en la criança com la calidesa i sense control existeix el risc que tinguem generacions immadures, insegures i tiranas. El present estudi permet subratllar la importància de la presència ferma i adequada dels pares / mares en la criança, així com de l'existència de programes educatius que tinguin un bon equilibri entre calidesa i control. En síntesi, recomanem amb força el major ús de l'estil educatiu autoritatiu en la criança.
|
|---|
