| Sumario: | El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) és un trastorn mental greu, crónic i complex que ha sigut objecte d’estudi desde fa molts anys. Concretament, una de les àreas més interesants del funcionament interpersonal en les persones amb TLP són les relacions sentimentals (RS) donat al seu alt component d’intimitat i proximitat emocional. En aquest context general, la present tesis doctoral va tenir com objectiu principal conèixer les principals variables psicològiques relacionades amb el estatus de RS (estable mínim de 12 mesos vs. sense RS) que presentaven les persones amb TLP. Primerament, es va realitzar una revisió teórica sobre els descobriments científics del tema fins l’actualitat per definir les variables implicades en el funcionament interpersonal en les RS en persones amb TLP. Posteriorment, es va realitzar un estudi comparatiu transversal entre les persones amb TLP amb una RS (n=23) i sense una RS estable (n=26). L’anàlisi estadístic va mostrar diferències significatives entre els grups en diferents variables psicopatològiques i relacionals (p.e., agressivitat, salud psicològica, autoestima, episodis traumàtics en la infantesa), presentant major disfuncionalitat interpersonal en el grup TLP amb una RS. Seguidament, es va comparar a les persones amb TLP i a les seves parelles, obtenint diferències significatives en el funcionament relacional (p.e., estil de vinculació, estil de comunicació, satisfacció emocional i dimensions de personalitat).En conjunt, els resultats obtinguts no confirmen la hipótesis general del present treball degut a que les persones amb TLP amb una RS presenten unes característiques clíniques i interpersonals més disfuncionals que les persones amb TLP que no mantenien una RS estable. Aquests descobriments van ser discutits considerant els resultats d’altres estudis previs sobre el tema.
|
|---|
