| Sumario: | Les Autolesions No Suïcides (ANS) són un fenomen creixent entre els adolescents de la població general. Són conductes amb gran variabilitat pel que fa a definició i comprensió dels seus mecanismes psicopatològics subjacents. Representen un problema de salut pública, perquè motiven un gran nombre de consultes a urgències. L'adolescència és una etapa evolutiva en què el jove ha de fer front a molts canvis que poden augmentar els nivells d'estrès i afectar el desenvolupament de la personalitat i la presència d'autolesions és un indicador de patiment psíquic.L'objectiu de la tesi és l'estudi i la comprensió de les ANS en el seu sentit més ampli, identificant aspectes de prevalença, comorbiditats, factors de risc, funcions i mecanismes psicopatològics i estructurals de la personalitat dels adolescents que presenten aquestes conductes.S'han dut terme tres estudis conceptualitzats en tres articles. El primer és una revisió sistemàtica entorn a conceptes fonamentals de les ANS. Els estudis II i III són amb una mostra d'adolescents d'instituts de la població general d'entre 14 i 18 anys. En l'estudi II es relacionen les ANS amb experiències adverses en les relacions familiars i amb experiències dissociatives i en l'estudi III s'analitza la relació entre les ANS i l'estructura de personalitat segons el model de Kernberg.Els resultats mostren que les ANS són un fenomen tan comú entre els adolescents que s'han proposat com un potencial trastorn independent. A més, els adolescents que van informar d'experiències traumàtiques en la infància i d'experiències dissociatives tenien més probabilitats de comprometre’s en ANS. Finalment, es va identificar una relació positiva entre les ANS i l'estructura de personalitat.
|
|---|
