| Sumario: | La depressió està considerada com el trastorn més comú de l'estat d'ànim, produeix un dany a nivell funcional comparable amb les malalties mèdiques més greus, i pot conduir a una càrrega considerable de malalties i la mortalitat. L'OMS va preveure que en el 2020 aquest trastorn seria la segona malaltia a nivell mundial en quantitat d'afectats, sent les dones la part de la població més vulnerable davant aquesta malaltia. Per altra banda, l’àrea de salut d’atenció primària és el principal recurs públic que acull a les persones afectades per aquest trastorn. L’objectiu principal d’aquest estudi consisteix en avaluar l’efectivitat d’una intervenció psicoterapèutica grupal basada en la millora de competències adaptatives, dins l’àrea d’atenció primària, amb una mostra de dones que presenten trastorn depressiu. Tanmateix, es pretén comparar l’efectivitat d’aquest tractament (anomenat TCCEM) basat en el treball de l’atenció plena, la intel·ligència emocional i l’autoestima, envers al tractament cognitiu-conductual (TCC) que és el grup control en aquest estudi.Mètode: Les participants de l’estudi constitueixen una mostra de 120 pacients; el disseny de la investigació consisteix en un assaig clínic aleatoritzat, pel que es va assignar a les participants en dos grups de forma homogènia, 60 pertanyents al grup experimental TCCEM i 60 al grup control TCC. Els instruments utilitzats s’han classificat en 3 categories, segons si valoraven variables clíniques [Inventari de Depressió de Beck-II (BDI-II), Qüestionari d’Ansietat Estat Tret (STAI) i Qüestionari de 90 Símptomes Revisat (SCL-90-R)], competències adaptatives [Five Facet Mindfulness Questionnaire (FFMQ), Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24), Quality of Life Scale (QOL) i l’Escala d’autoestima de Rosenberg] i el nivell de l’aliança terapèutica [Working Alliance Theory of Change Inventory (WATOCI)]. Resultats: Els resultats indiquen que el tractament experimental TCCEM i el TCC han obtingut resultats clínics similars en la milloria de la simptomatologia clínica (ansietat-estat i depressió) i en l’adaptativa (intel·ligència emocional, autoestima, satisfacció amb la vida). En el TCCEM s’observa un resultat superior en l’ansietat-tret i en les capacitats d’observar i actuar del mindfulness.Conclusions: El TCCEM ha esdevingut una intervenció eficaç per al tractament dels trastorns de l’estat d’ànim i de l’ansietat similar al TCC en les variables clíniques i adaptatives, mostrant millors resultats que el grup control en l’ansietat tret i en la capacitat d’observar i actuar amb consciència.
|
|---|
