| Sumario: | La tesi doctoral neix de la descoberta del neologisme "Bad Fans" trobat en una crítica publicada a The New Yorker escrita per Emily Nussbaum, crítica de televisió. En aquest text es qüestionen les emocions d'alguns espectadors a la recepció de la sèrie de televisió Breaking Bad (AMC 2008 - 2013, Vince Gilligan). Arran de la descoberta d'aquest neologisme, es van plantejar les preguntes d'on, com i per què sorgeix aquest neologisme i què significa. Per a això es fa un llarg estudi sobre la narrativa desenvolupada per la sèrie Breaking Bad dins el conjunt de la televisió contemporània nord- americana i la seva inclusió en l'anomenada "Complex TV" (televisió complexa). El treball revela determinades característiques, entre elles, el desenvolupament de la narració d'una manera determinada, que, entre altres coses, busca la confusió de les emocions dels espectadors a través dels diferents recursos narratius. Es fa necessari l'estudi sobre el perfil de l'espectador contemporani i de les emocions que sorgeixen, sobre la base que es creen a partir de factors cognitvos i afectius / comunicatius. Així mateix, s'estudia la creació del significat que construeix la narració i la que fa l'espectador sobre la mateixa. Aquest espectador contemporani viu hiperconnectat, participa i interactua, comparteix i rep extensions de la pròpia narració, entre les quals s'inclouen els textos dels crítics de televisió. En conseqüència s'analitza el paper de la crítica de la televisió i d'alguns dels textos apareguts sobre Breaking Bad, per avaluar la narració i constatar l'existència i la importància del pluralisme crític, que accepta el diàleg amb l'espectador. Es conclou, entre altres coses, que no hi ha espectadors bons o dolents, sinó també una pluralitat.
|
|---|
