| Sumario: | L’envelliment està associat a canvis cognitius globals, que en ocasions progressen al deteriorament cognitiu lleu o a la demència, sent la malaltia d’Alzheimer la més prevalent. És fonamental fer una detecció precoç dels canvis cognitius associats a l’envelliment per discriminar alteracions que puguin fer sospitar l’inici d’una demència per tal d’alentir el procés neurodegeneratiu. Les proves d’screening cognitiu són eines útils i ràpides amb aquesta finalitat però cal que siguin més sensibles i específiques per orientar correctament el diagnòstic. Progressivament cal anar fent el seguiment del rendiment cognitiu per identificar possibles involucions. L’efecte de la pràctica i l’aprenentatge de les proves neuropsicològiques utilitzades habitualment dificulta poder fer un seguiment adequat del deteriorament cognitiu.
Objectiu: Estudiar la contribució de diferents proves neuropsicològiques en la detecció dels canvis involutius del procés d’envelliment, així com en l’estudi de l’evolució a nivell clínic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia d’Alzheimer.
Mètode: S’han dissenyat tres estudis que es fonamenten en la detecció precoç i el seguiment evolutiu del deteriorament cognitiu. En el primer estudi s’han comparat tres proves d’screening (MMSE, MoCA i PD-CRS). Els participants han estat 126 persones d’entre 42 i 89 anys de diferents Serveis de Neurologia que s’han dividit en quatre grups diagnòstics. En el segon estudi han participat 250 persones cognitivament sanes d’entre 40 i 89 anys. S’ha analitzat l’evolució de l’atenció i la velocitat de processament al llarg de l’envelliment i s’ha estandarditzat la versió més actual del MoCA. En el tercer estudi s’han creat, validat i normalitzat noves proves d’avaluació neuropsicològica comptant amb la participació de 250 persones cognitivament sanes d’edats compreses entre 40 i 89 anys.
Resultats: Del primer estudi s’extreu que la PD-CRS és l’eina amb major sensibilitat i especificitat per detectar el DCL i la malaltia d’Alzheimer. En el segon estudi s’ha observat que la reserva cognitiva té un clar efecte sobre el rendiment en la capacitat atencional i la velocitat de processament. Així mateix, s’ha obtingut una bona fiabilitat en la mostra en el MoCA 8.1 amb una interferència de l’edat i del nivell educatiu sobre els resultats. Les noves proves d’avaluació cognitiva creades, validades i normalitzades en el tercer estudi ofereixen resultats consistents com a alternatives clíniques a l’ús dels instruments d’avaluació neuropsicològica més habituals en el diagnòstic i seguiment del deteriorament cognitiu.
Conclusió: Per fer una detecció precoç del deteriorament cognitiu cal disposar de major diversitat de proves d’avaluació neuropsicològica amb una alta sensibilitat i especificitat. Aquestes han de comptar amb validesa tant psicomètrica com clínica per contribuir a un millor seguiment evolutiu del procés d’envelliment i del deteriorament cognitiu.
|
|---|
