Group identity effects on individual decision-making
Com a individus, definim les nostres identitats de grup mitjançant la categorització dels altres individus i de nosaltres mateixos en moltes categories socials com la de gènere, raça, religió, nacionalitat, conviccions polítiques i professió, entre moltes altres. Aquest procés de categorització ens...
| Autores Corporativos: | , |
|---|---|
| Otros Autores: | , , |
| Formato: | Tesis |
| Idioma: | Inglés |
| Publicado: |
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull
2021
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Accés lliure |
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009667536006719 |
| Sumario: | Com a individus, definim les nostres identitats de grup mitjançant la categorització dels altres individus i de nosaltres mateixos en moltes categories socials com la de gènere, raça, religió, nacionalitat, conviccions polítiques i professió, entre moltes altres. Aquest procés de categorització ens confereix una noció de "qui" som, a quins grups socials pertanyem i, el que és més important, com s'espera que ens comportem. Aquesta tesi gira entorn a dos fenòmens d'especial rellevància en la literatura sobre la identitat de grup; la discriminació i els conflictes intergrupals. La identitat de grup es considera un factor subjacent de les conductes discriminatòries i l'aparició de conflictes entre membres de diferents grups socials. Hi ha una àmplia evidència que mostra que la mera categorització en categories socials és suficient per desencadenar conductes discriminatòries contra membres d'altres grups socials. A més, la història de la humanitat ofereix molts exemples de conflictes i genocidis més arrelats en la diversitat d'identitats de grup que en les disputes econòmiques. No obstant això, no tots els membres d'un grup social discriminen en la mateixa magnitud, ni tots els grups socials estan involucrats en conflictes. El primer treball d'aquesta tesi proposa una mesura empírica que va més enllà de la categorització dels individus en categories socials. Utilitzant la voluntat d'adquirir béns representatius de grups socials, aquest article mesura i quantifica la intensitat de la identitat de grup per investigar els factors que reforcen i atenuen la identitat de grup dels individus. Els resultats proporcionen evidència sobre com la convergència i divergència en els comportaments de membres d'un grup social reforcen i atenuen la intensitat de la identitat de grup dels individus, la qual cosa és crucial per predir l'aparició de conflictes intergrupals a nivell col·lectiu i forts graus de discriminació a nivell individual. La literatura que estudia els efectes de la identitat de grup en la presa de decisions individuals s'ha centrat principalment en estudiar la discriminació i els conflictes intergrupals assumint que la identitat de grup dels individus és coneguda i observable. No obstant això, moltes identitats de grup es basen en conviccions i creences que no són directament observables a partir dels trets físics dels individus i, per tant, poden ser incertes (per exemple, la religió i la ideologia). El segon treball presentat en aquesta tesi explora els efectes de la incertesa de la identitat de grup sobre els patrons de discriminació quan els individus decideixen amb qui interactuar, i les seves repercussions en l'eficiència de la coordinació col·lectiva. La gestió de la diversitat i incertesa de les identitats de grup és un factor important per determinar els guanys i l'èxit de les organitzacions i empreses, especialment quan la força laboral és diversa i pot tenir dificultats de coordinació i cooperació. Els resultats trobats en el segon treball mostren el paper que juga la incertesa de la identitat de grup en les preferències d'interacció dels individus i ofereixen diverses idees gerencials per dissuadir la discriminació entre els empleats alhora d’interactuar i augmentar la seva eficiència de coordinació quan treballen en equip. Finalment, l'últim treball presentat en aquesta tesi contribueix a la literatura de polítiques i intervencions orientades a mitigar la discriminació i els prejudicis entre membres de grups socials en conflicte. Si bé aquesta literatura s'ha centrat en estudiar com el contacte entre membres de diferents grups socials redueix la discriminació i els prejudicis, hi ha una manca d'evidència sobre intervencions amb les mateixes finalitats que no requereixin contacte entre individus. L'últim treball presentat en aquesta tesi explota un context natural en què els individus de dos grups socials actualment en conflicte es veuen obligats a cooperar per aconseguir un objectiu comú superior sense poder posar-se en contacte. Aquest context ofereix l'oportunitat de posar l'èmfasi no en el contacte entre individus sinó en els objectius comuns superiors com a factor atenuant de la discriminació. Els resultats mostren que els individus es van tornar més egoistes a mesura que s'aconseguia gradualment l'objectiu comú superior. A més, els individus d'un grup social en particular també van augmentar la seva discriminació a mesura que s'aconseguia gradualment l'objectiu comú. Aquests resultats mostren com els objectius comuns superiors poden esdevenir un factor mitigador de la discriminació i l'egoisme. |
|---|---|
| Notas: | Data de defensa: 9 de juliol de 2021 Departament responsable de la tesi: Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat |
| Descripción Física: | 1 recurs en línia (190 pàgines) |
| Bibliografía: | Bibliografia |
