| Sumario: | En els anys 1980 es va trencar el monopoli televisiu a Espanya de TVE, amb la creació de les primeres cadenes autonòmiques; en els 1990 es va multiplicar l’oferta, amb la primera concessió de canals privats; els 2000 van ser anys de consolidació de la multi-oferta televisiva i de dispersió de l’audiència, per la implantació de la TDT i l’aparició de nous hàbits de consum dels continguts via telèfons mòbils i tauletes. A tota aquesta evolució s’hi ha d’afegir la consolidació de la cultura del compartir i dels fòrums d’opinió que han suposat les xarxes socials en la darrera dècada. Finalment, en els últims mesos hem viscut l’explosió de plataformes alternatives com Netflix, HBO o Amazon Prime Video. I en paral·lel a tota aquesta multiplicació de pantalles per les quals consumir els continguts, hem anat descobrint nous formats pels quals les marques segueixen impactant-nos amb els seus missatges persuasius.
En aquest context, l’objecte d’aquesta tesi doctoral és, a partir de l’anàlisi de l’evolució de les formes de consumir televisió a Espanya, intentar concloure en què s’ha transformat el “veure la tele” i com ha repercutit aquesta transformació en les formes de fer publicitat “a televisió”. Com anunciants i agències han hagut d’adaptar-se als canvis d’hàbits de consum audiovisual per seguir impactant de manera efectiva i rendible a la seva audiència.
La investigació es sustenta en un exhaustiu treball de camp basat en entrevistes a destacats experts en la matèria, entre estrategues i planificadors de mitjans, consultors en noves tecnologies i tendències comunicatives, creadors de continguts, creatius publicitaris, gestors de marques i responsables de mitjans de comunicació.
|
|---|
