| Sumario: | Diversos estudis confirmen que en els darrers anys les ciutats han viscut un augment constant de la població. Segons estimacions de l’estudi presentat per les Nacions Unides l’any 2014 “World Urbanitzation Prospect” (United Nations, 2014), les zones urbanes absorbiran el creixement demogràfic de les pròximes dècades. Es preveu que l’any 2050 el 66% de la població residirà en àrees urbanes. El rol de les ciutats serà decisiu per donar resposta a alguns dels grans reptes del segle XXI: el canvi climàtic, l’equitat social, la sostenibilitat i la demanda de major participació ciutadana. En aquest escenari, amb una necessitat urgent de repensar com construïm les nostres ciutats, el concepte de “ciutat intel·ligent” s’estableix com l’estratègia clau per gestionar aquests reptes i engloba la capacitat de les ciutats per innovar (Conesa, 2017; Cocchia, 2014; Albino, Berardi, i Dangelico, 2015). ‘Smart cities’ (AMETIC, 2012) és un concepte de ciutat que treballa per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i garantir un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible. En els últims anys hem vist com moltes ciutats han integrat aquesta noció en la seva planificació i aspiracions de futur. Barcelona i Amsterdam són dues de les ciutats intel·ligents més exitoses d’Europa, reconegudes per diversos premis i prestigiosos rànquings.
Aquesta tesi té un caràcter exploratori-descriptiu. L’estudi analitza l’estratègia del pla de les dues metròpolis i ressegueix com “Barcelona Ciutat Digital” i “Amsterdam Smart City" comuniquen el nou model de ciutat intel·ligent als ciutadans, per esbrinar si i la participació dels ciutadans és té en compte en el moment de redissenyar la ciutat. Per desenvolupar aquesta investigació s’aplica la teoria de la Grounded Theory, un mètode per a la recollida i anàlisi de dades qualitatives elaborat pels sociòlegs Glaser i Strauss (1967). Aquest enfocament inductiu de la investigació qualitativa permet identificar patrons que emergeixin de les dades i tractar de generar un marc teòric perquè expliqui el fenomen estudiat o permeti millorar el coneixement d’un que hagi estat estudiat prèviament (Cuñat Giménez, 2007). A través de l’anàlisi de contingut s’han analitzat les estratègies que les dues ciutats han portat a terme per divulgar el model de ciutat intel·ligent, a més, per poder entendre millor la ciutat també hem analitzat els instruments de participació i divulgació que cada una de les ciutats utilitza per divulgar el nou model i per últim, s’han analitzat els elements de comunicació, la pàgina web i la seva evolució des dels inicis del pla, i la comunicació es porta a terme des del canal de Twitter. Per últim, les entrevistes semiestructurades també han tingut un paper important com a mètode de recollida de dades verbals amb l’objectiu de descobrir noves idees i fer emergir altres dimensions del fenomen. Explorar els dos models, Barcelona i Amsterdam, ens ha permès fer una comparació creuada i poder identificar millores per poder comunicar i fer participar la ciutadania d’aquest nou model de ciutat.
|
|---|
