| Sumario: | Els objectius d’aquesta tesi doctoral varen ser el de determinar els efectes del mètode Mézierès (MM) sobre el dolor i la discapacitat relacionades amb el dolor lumbar, en comparació amb un programa de fisioteràpia sedativa i d’exercici, i comprendre el significat de la experiència corporal a l’aplicar el MM.
La mostra va estar composada per 61 persones amb dolor lumbar d’origen inespecífic, ela quals varen ser aleatoritzats en dos grups: un grup va rebre fisioteràpia amb el MM (GMM) (n=29) i el grup comparació va rebre fisioteràpia sedativa més exercicis de flexibilitat i força (GC) (n=31). Els participants del GMM i del GC varen realitzar 10 sessions de fisioteràpia, d’una hora de de duració en un període de 5 setmanes, i varen ser avaluats 3 vegades: pre-intervenció, post-intervenció i seguiment a les 6 setmanes després de finalitzat el tractament.
Les variables analitzades foren: dolor amb l’escala Numerical Pain Rating, discapacitat física relacionada al dolor lumbar amb el qüestionari Roland Morris, la qualitat de vida amb el qüestionari FS-12, la postura i la flexibilitat amb fotogrametria. Paral·lelament a les sessions de fisioteràpia, al GMM se li varen realitzar entrevistes per a comprendre la experiència corporal al realitzar aquest tipus de fisioteràpia, dades que foren complementades amb el diari de camp de la investigadora principal, qui va realitzar aquestes intervencions.
L’anàlisi de dades quantitatius fou realitzat per al càlcul de diferències intra-grup amb proves per a mostres relacionades, paramètriques o no paramètriques, segons la normalitat de les variables; també es va calcular la diferència entre grups mitjançant ANOVAs de mesures repetides o test de Friedman segons la normalitat de les variables, l’estimació de la mida de l’efecte fou realitzada des de l’estadístic d de Cohen. Per a l’anàlisi de dades qualitatius es va realitzar utilitzant el software ATLAS.ti amb el mètode de comparació constant per a determinar les categories i subcategories que varen permetre la descripció del fenomen.
Els resultats obtinguts mostren que ambdós tipus de tractament varen generar efectes positius sobre el dolor i la discapacitat física relacionada amb el dolor lumbar. EL GMM va mostrar efectes superiors a la variable dolor (d-Cohen o,80) i a la flexibilitat. Per les altres variables, els canvis en ambdós grups varen ser equivalents al finalitzar les 10 sessions de fisioteràpia.
Respecte als resultats qualitatius es va realitzar una aproximació fenomenològica que va permetre comprendre que els participants interpreten la interacció amb el MM com un procés d’ensenyament-aprenentatge que els permet un millor ús del cos, la qual cosa es tradueix en una millor gestió dels moviments i postures per controlar i calmar el dolor lumbar. A l’integrar els resultats, s’han trobat dades coincidents per a les variables dolor, discapacitat física, qualitat de vida i flexibilitat, mentre que varen existir dades no coincidents per a la variable postura.
Com a conclusió de l’estudi, el MM té efectes positius per al dolor, la discapacitat i la flexibilitat, sense mostrar superioritat davant la fisioteràpia sedativa i d’exercici terapèutic. A més, el MM és percebut pels participants com un procés d’ensenyament-aprenentatge centrat en la consciència corporal que permet gestionar de manera efectiva els símptomes relacionats amb el dolor lumbar.
|
|---|
