| Sumario: | La direcció escolar està considerada per la literatura científica el segon factor més influent en els resultats escolars, després de l’acció del professorat. La nostra recerca analitza les relacions que s’estableixen entre la passió que tenen els directius escolars vers la seva tasca i les creences prèvies que tenen sobre l’ensenyament-aprenentatge i el lideratge. Gràcies a la Teoria de l’Acció (Pérez, 1991), la qual explica les relacions entre coneixement i motivació amb l'acció humana, s'analitza la funció directiva des de la perspectiva de les creences sobre l'ensenyament-aprenentatge i el lideratge, i la passió per l'activitat, en un context educatiu complex on es mostren evidències de la identitat fragmentada dels directors escolars.
El treball de camp compta amb una mostra de 262 directius de centres d’Educació Primària i Secundària de Catalunya i utilitza una bateria d’instruments que recullen: a) les teories implícites d’ensenyament-aprenentatge dels directius, b) les creences sobre la funció directiva, i c) la passió vers la funció directiva. A més, s’ha dissenyat i validat un nou qüestionari per identificar les creences sobre la funció directiva. La pluralitat de la mostra permet realitzar un anàlisi inferencial mitjançant correlacions, anàlisi de clúster i regressions logístiques, i obtenir informació relativa a diversos perfils directius.
Els resultats evidencien una major presència de teories implícites sobre l’ensenyament-aprenentatge de tipus constructivistes (Pozo et al., 2006) en directius. Alhora, seguint la classificació de Snowden i Boone (2007) es mostra una presència equiparable entre els que tenen creences de tipus complicada sobre la funció directiva i els que les tenen de tipus complex. La passió vers la funció directiva mostra alts nivells de passió harmoniosa i nivells baixos de passió obsessiva (Vallerand et al., 2003) comparativament respecte d’altres col·lectius. Apareixen, a més, relacions entre les teories implícites d’ensenyament-aprenentatge i les creences sobre la funció directiva. Finalment, es diferencien dos perfils de directius que ens permeten reflexionar sobre algunes implicacions per a la direcció escolar a Catalunya.
|
|---|
