| Sumario: | La presència en els diaris online de quadres o seccions que fan referència a "El més vist", "El més comentat" o "El més compartit" van ser el germen d'aquesta tesi doctoral allà a mitjans de l'any 2009. Era una mostra de l'essència i la lògica que semblava imposar internet als mitjans digitals en un ecosistema informatiu on l'audiència –més activa i quantificable amb més detall– ha adquirit un major protagonisme. La recerca se centra en estudiar com s'està desenvolupant en l'actualitat el procés de selecció, construcció i jerarquització de l'agenda informativa dels mitjans digitals, considerant que es pugui estar veient alterat per un creixent pes de les estadístiques de visites. La part pràctica centra el focus en la composició de l'agenda dels mitjans online. Quina presència tenen els continguts d'interès públic? Quin pes tenen els continguts anecdòtics que floreixen en l'ecosistema informatiu digital? Es desenvolupa un cas d'estudi concret, el d'Elperiódico.com i el de Lavanguardia.com. La metodologia combina un període observació participant i no participant, una anàlisi de contingut de les portades de tots dos diaris –a través de l'aplicació d'una fitxa que sistematitza els aspectes més rellevants– i la realització d'una sèrie d'entrevistes en profunditat amb càrrecs directius, responsables d'àrea, caps de secció i redactors. Un dels fenòmens que s'estudia en analitzar la composició de l'agenda en la part pràctica, la influència de les xifres de "El més vist", és una nova manifestació d'una vella tensió, la tensió entre la part periodística i la part comercial dels mitjans. El marc teòric retrocedeix als orígens del periodisme i fa un recorregut històric per la professió que abasta des del repàs de les funcions que li va encomanar la teoria liberal clàssica a les implicacions de la revolució digital. El periodisme suma a la crisi econòmica general la seva particular crisi sectorial, derivada de la transformació de l'estructura del seu negoci tradicional com a conseqüència de l'arribada d'internet, donant pas a un temps marcat per nous llenguatges informatius, però també per la gratuïtat de les notícies i el descens dels ingressos publicitaris. El model de negoci sobre el qual se sustentaven els vells mitjans va en declivi sense haver-hi trobat substitut. La recerca reflexiona sobre les oportunitats i perills que s'associen a internet i té present a tot moment aquest escenari, afavorint que emergeixi una qüestió de fons: uns diaris més vulnerables i més necessitats econòmicament poden acabar sent també uns mitjans més comercials que acabin tenint més en compte l'interès del públic que l'interès públic. La present tesi doctoral aborda la complexa relació entre periodisme, democràcia i mercat, explorant diferents sistemes mediàtics i algunes propostes de regulació que afavoreixin la primacia del criteri professional enfront de l'econòmic.
|
|---|
