| Sumario: | El fenomen de les corporacions multinacionals (MNCs) que assumeixen activitats tradicionals de govern dins de la seva agenda de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) està rebent una creixent atenció degut als desafiaments que aquest fet suposa tant per la legitimitat d'aquestes mateixes corporacions com per al sistema democràtic en general. Darrerament "political CSR" ha esdevingut el nou marc teòric dins de la literatura sobre ètica empresarial i sobre societat i negocis. És en aquest marc des d'on es discuteixen aquest paper polític de les empreses i les responsabilitats que d'ell se'n deriven. Els estudis sobre "political CSR" assumeixen que les MNCs haurien d'implicar-se (com de fet ja ho fan) en activitats de regulació social i política (Scherer & Palazzo, 2007), així com operar també com a nou proveïdors de serveis públics (Scherer & Palazzo, 2011; Scherer, Palazzo, & Matten, 2009). Tanmateix, i malgrat les creixents demandes normatives i les corresponents preocupacions sobre el paper de les MNCs minant el bé comú, a penes s'ha fet recerca ni sobre el grau en el què aquestes firmes poden i realment s'ajusten a aquestes normes ni sobre la forma en què tot el fenòmen afecta als principals agents implicats. Aquesta tesi doctoral pren com a punt de partida aquestos reptes per realitzar una investigació empírica i sistemàtica de l'assumpte. La companyia Royal Ducth Shell és particularment apropiada tant per les seves característiques pròpies distintives, com pel complex context en el què opera i l'accès a dades disponible. La tesis planteja una nova perspectiva sobre el paper polític i de les responsabilitats de les MNCs que vindria a ampliar les actuals aportacions teòriques sobre l'abast d'aquestes responsabilitats i sobre les condicions de legitimitat de les corporacions. A més, conceptualitza un nou marc teòric de les respostes de les MNCs a les demandes de la "political CSR", de més complexe i dinàmic que l'existent. En particular, la tesi detalla les repostes de l'empresa, que romanien sense identificar, i pren en consideració tant la seva actuació en interés propi com les relacions de poder; la qual cosa desafia les assumpcions predominantment possitivistes i el biaix excessivament optimista d'estudis exemplars de "political CSR". D'aquesta forma la tesis il·lumina la part més obscura no només d'algunes de les (males) pràctiques de les companyies, sinó també de les debilitats del sistema més ampli negocis-societat.
|
|---|
