| Sumario: | Als darrers anys s'ha anat fent més explícita la col·laboració entre la psicologia i l'espiritualitat, como ho demostra el creixent interès dels temes convergents dels dos camps. Aquest interès queda reflectit en el desenvolupament de nous models conceptuals i aplicats, que integren als seus plantejaments la dimensió transcendent de la persona –que tradicionalment havia estat considerada des de l'àmbit de l'espiritualitat-. Per un altre costat, cada vegada s'està aprofundint més en l'estudi dels efectes de diferents pràctiques de meditació –procedents de tradicions espirituals-, i en la seva aplicació en contexts psicoterapèutics (vegis per exemple Schreurs, 2004; Wellwood, 2002). En concret, el concepte de mindfulness –que es pot traduir per consciència plena- y que ve del budisme, està sent incorporat en investigacions científiques de camps interdisciplinaris com son les ciències de la salut, les neurociències i les ciències cognitives. L'objectiu d'aquesta tesi és endinsar-se en la vivència espiritual i contribuir en la comprensió dels efectes que aporta la pràctica espiritual. En concret, la tesis es va abordar des de l'estudi de dues pràctiques espirituals de la tradició cristiana: els Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loyola –una pràctica intensiva d'un mes de durada-, i els Exercicis de Contemplació del jesuïta Franz Jalics, de 8 dies. El mètode desenvolupat fou un anàlisi narratiu exhaustiu en primera persona de les experiències de 10 participants en aquests exercicis. Els resultats trobats es van presentar en forma de mapa conceptual i en macro-categories de significat de l'experiència. Així mateix, un tercer nivell d'anàlisi i d'abstracció va fer sorgir un concepte nuclear al qual denominem Sensibilitat Espiritual, pel que vam proposar una definició a partir de les categories trobades. Com a conclusió, s'apunta cap a una psicologia contemplativa, enfocada a la dimensió espiritual i contemplativa de d'esser humà i dels processos que faciliten aquesta dimensió.
|
|---|
