| Sumario: | Actualment, les organitzacions operen, influint i essent influïdes en un entorn complex, dinàmic, impredictible i que canvia de forma accelerada, constant i inesperada. Davant d'aquest escenari, es plantegen metodologies de canvi i de desenvolupament organitzacional de trets racionals i mecanicistes, que s'orienten a la predictibilitat i el control, i que se sostenen en pressupostos caducs i esgotats. La indagació apreciativa pretén donar respostes més satisfactòries per a aquests nous interrogants, a través d'una nova epistemologia de l'entorn organitzacional i una nova metodologia amb proposicions basades en la naturalesa caòtica i complexa de les organitzacions i amb unes perspectives noves, centrades en el nucli positiu i les fortaleses de les persones, equips i organitzacions, una proposta que trenca amb el tradicional mètode de resolució de problemes basat en la identificació del diagnòstic i en les hipòtesi del tipus causa-efecte, centrat en el negatiu, en els dèficits i en allò que no funciona. Aquesta investigació proposa explorar, empíricament, les anteriors qüestions i pretén, també, anar més enllà de la perspectiva de la indagació apreciativa com a model de canvi i desenvolupament organitzacional, i, constatar i verificar, com llur disseny, plasticitat i versatilitat, permet l'aplicabilitat i funcionament en altres contextos i escenaris. Es pretén suggerir possibles investigacions per a futurs estudis relacionats amb la qüestió de l'apreciatiu i, a tal efecte, emprenem establir un marc de referència que, a manera de guia, faciliti aquesta futura investigació i llur aplicabilitat en contextos encara no explorats.
|
|---|
