| Sumario: | Les xarxes socials són un fenomen força nou. Milions de persones utilitzen la xarxa per a comunicar les seves idees i penjar fotografies a llocs públics. L'estudi que presentem pretén fer una aproximació a com aquest nou fenomen de xarxes socials afecta a la construcció de la identitat dels adolescents. L'objectiu és analitzar els processos de construcció del jo i de presentació social en adolescents entre 11 i 16 anys mitjançant els FotoBlogs. Més concretament, es pretenen analitzar les relacions i interaccions entre l'autoconcepte, concepte del jo ideal, heteroconcepte i autoconcepte visual. Més concretament volem observar l'heteropercepció i l'autoconcepte que té la persona en funció de la imatge que veu. Pel que fa a la primera hipòtesi hi ha dues possibilitats: que l'adolescent manifesti absència de coneixement personal de l'altre o que parteixi d'un coneixement interpersonal. Per altra banda, ens plantegem si hi ha relació entre el jo visual (com volem mostrar-nos en societat) i el jo ideal (que té la funció de fer-nos sortir del que ja som per projectar-nos en el que podem arribar a ser). La mostra està constituïda per 40 participants procedents de l'Escola Grèvol que conformen el Grup A i 240 alumnes de la mateixa escola que anomenarem Grup B (veure el punt 5.6: "Procediment"). S'ha administrat una adaptació de la tècnica de la Graella de Kelly (1995/1991) per tal de valorar la relació entre el jo, el jo ideal i el jo visual, i els resultats obtinguts s'han analitzat amb el programa informàtic SPSS. S'administra individualment a cada subjecte del Grup A una adaptació de la Graella de Kelly, i se'ls demanen 10 característiques que els defineixin i tot seguit els seus pols oposats. Finalment hauran de valorar mitjançant una escala de Likert de l'1 al 7 en quin pol s'aproximen més al seu jo, jo ideal i jo visual. Per al jo visual ens hem centrat en les fotografies que tenien penjades als seus FotoBlogs. Per acabar hem ensenyat aquestes Graelles als alumnes que formen part del Grup B. Hem analitzat les dades amb el programa SPSS. Un cop obtinguts els resultats hem contrastat que la hipòtesi de la manipulació d'impressions i la del jo fictici es compleixen ja que els resultats obtinguts amb l'SPSS ens donen significatiu. Pel que fa a les hipòtesis relacionades amb l'heteropercepció hem trobat discrepàncies ja que els resultats entre els que coneixen a l'adolescent del Grup A i els que no el coneixen no són significatives.
|
|---|
