| Sumario: | La tesi doctoral Periodistes contra polítics? Els mitjans contemporanis com adversaris de la política: història i causes d'un conflicte entre poders. Cinc casos a Catalunya (2003-2006) estudia la relació entre el poder periodístic i el poder polític en la contemporaneïtat a través d'un model basat en la teoria del conflicte, i s'interroga també sobre la forma en què el periodisme compleix amb l'encàrrec democràtic que li ha estat assignat. Aquest model es posa en pràctica en l'anàlisi de cinc casos, ubicats tots ells en el període 2003-2006, és a dir, durant la presidència de Pasqual Maragall del govern de la Generalitat de Catalunya. El treball de Marçal Sintes Olivella explora en primer lloc les bases teòriques sobre el periodisme, la llibertat d'expressió i l'opinió pública, consolidades al segle XIX de la mà del liberalisme clàssic, i molt especialment de John Stuart Mill. Així mateix, constata que l'encàrrec que la democràcia va fer i fa al periodisme es reflecteix en les normes de tota índole que regulen la professió. En segon lloc, repassa els canvis tecnològics que han transformat els mitjans de comunicació existents i han donat origen a altres de nous. Uns canvis que han proporcionat als mitjans un major poder relatiu pel que fa a la seva relació, sempre complexa i de doble direcció, amb l'esfera política. Aquesta reflexió sobre els mitjans de comunicació es recull en la tesi de la mà d'una selecció d'autors de reconegut prestigi i influència. Un tercer eix de la tesi doctoral el constitueix la descripció de les característiques de la relació actual entre periodisme i política. Aquesta descripció s'emmarca en la teoria del conflicte i els treballs de diferents teòrics. Alhora, es descriuen els trets més característics de la forma que el periodisme té de narrar la política. Finalment, s'analitzen els cinc casos assenyalats i s'exposen les conclusions a què arriba el doctorand. La principal d'aquestes conclusions és que avui el periodisme evidència en els estats democràtics occidentals nombroses disfuncions i mancances pel que fa al compliment del mandat que la democràcia li ha fet, unes disfuncions i mancances estretament relacionades amb les transformacions sofertes pels mitjans de comunicació -de caràcter tecnològic i econòmic-empresarial fonamentalment-, les quals li han atorgat un paper i un poder insospitats quan la teoria liberal va ser establerta i, per tant, van ser determinades les funcions del periodisme en les societats democràtiques.
|
|---|
