| Sumario: | Introducció: les persones que presenten un trastorn depressiu tenen una gran comorbiditat amb els trastorns de personalitat, ambdós afecten al funcionament biopsicosocial de la persona. El tractament cognitiu-conductual és un dels tractaments més utilitzats i provats empíricament, no obstant, falten estudis de caràcter integrador i humanista que demostrin la seva eficàcia. Objectiu: aplicar i avaluar un tractament psicològic grupal basat en la teràpia integradora humanista (TIH) i comparar-lo amb un tractament grupal cognitiu-conductual (TCC), ambdós de 10 mesos de duració, amb freqüència setmanal i amb un total de 40 sessions, aplicats pels mateixos terapeutes. Mètode: la mostra està formada per 121 pacients d’un centre de salut mental públic que participen en un assaig clínic aleatoritzat i que han estat diagnosticats d’un trastorn depressiu i d’un trastorn de personalitat. Els subjectes es van avaluar abans de començar el tractament (pre-test) i un cop finalitzat (post-test). Els instruments utilitzats han estat els següents: BDI (Beck Depression Inventory), MCMI-II (Inventario Multiaxial Clínico de Millon II), STAI-R (Cuestionario de Ansiedad Estado Rasgo), BHS (Beck Hopelessness Scale), Rosenberg (Escala de Autoestima de Rosenberg), QLS (Quality of Life Short Version Scale), TMMS-24 (Trait Meta-Mood Scale), Escala ER (Escala de Resiliencia) i FFMQ (Five Facet Mindfulness Questionnaire). Resultats: el tractament TIH és més eficaç respecte al TCC en l’anàlisi inter-grup sobre la disminució de la desesperança (p=0,040) i l’augment de les següents capacitats adaptatives: la qualitat de vida subjectiva (p=0,032), les subescales claredat (p=0,001) i reparació (p=0,028) del TMMS-24, la satisfacció personal (p=0,012) i sentir-se bé sol (p=0,045) de l’escala de resiliència, així com en l’augment de la capacitat de descriure (p=0,000) de mindfulness. A més a més, el tret narcisista (p=0,018) de personalitat augmenta a nivells normals ja que partia de nivells molt baixos. En l’anàlisis dintre del grup, és a dir, quan es compara els dos grups de forma diferenciada, la TIH és efectiva sobre la disminució dels trets de personalitat depenent (p=0,005), autodestructiu (p=0,021) i límit (p=0,029), així com en l’augment positiu de tret narcisista (p=0,004) un altre cop. En la TCC no es troba cap disminució estadísticament significativa en els trets de personalitat, no obstant, els trets esquizoide (p=0,054) i paranoide (p=0,055) es troben molts propers a la significació. Conclusió: Es conclou que la TIH és més efectiu en les variables adaptatives i que aquesta canvia no només els símptomes clínics sinó també alguns dels trets de personalitat.
|
|---|
