| Sumario: | La producció filosòfica de Gabriel Marcel està marcada per la distinció de dos modes de donar-se l’Ésser: com a problema i com a misteri. La descoberta del vessant misteriós de l’Ésser a través de la seva indagació filosòfica sobre el cos suposa una fita decisiva en el pensament de Marcel. Allò misteriós es revelarà, des d’aquest moment, com el veritable objecte de la metafísica. En aquet sentit, allò misteriós serà considerat com a part de la concepció mateixa de l’existència, d’allò irrepetible de cada ens concret y, per tant, com a requisit ineludible d’una comprensió completa de l’ens. La distinció entre el problema i el misteri, certament fecunda en la seva obra, enllaça amb la complementarietat dels dos modes d’accés a l’Ésser per mitjà de la reflexió. Les reflexions primera i segona, que se centren respectivament en allò problemàtic i en allò metaproblemàtic, marquen dos camins intel·lectuals distints però interconnectats. Aquests dos modes d’accés a l’Ésser guarden similituds amb la teoria tomista de la duplex cognitio de anima, que examinarem a partir de la descripció que ofereix Jaume Bofill i Bofill a la seva Metafísica del sentiment.Però per tal de donar un sentit profund a la comparació, s’analitzen abans l’ordenació que du a terme el cardenal Gaietà amb respecte a tres elements clau del pensament de Tomàs d’Aquino: l’ús de l’analogia, la concepció de l’ens com a nom i com a participi i els dos modes d’abstracció. Així, trobem una coincidència terminològica que denota una coincidència de base conceptual entre els dos models de pensament.L’objectiu d’aquesta tesi és mostrar la modulació de les categories compartides i la influència decisiva de les posicions de Tomàs d’Aquino en els fonaments de les exploracions metafísiques de Gabriel Marcel.
|
|---|
