| Sumario: | La finalitat darrera de la nostra recerca ha estat aprofundir la comprensió de les nocions d' «escriptura» i de «defora», i reflexionar sobre els lligams que s'estableixen entre elles a partir de Maruice Blanchot, tot intentant comprendre el relleu filosòfic de la seva obra. Una lectura fenomenològica de la seva obra –ja proposada amb anterioritat per alguns estudis sobre l'escriptor francès, i especialment pels de Zarader i De Gramont-, unida a un aprofundiment de la qüestió de l'experiència, del testimoniatge i del judaisme com a imatge del «defora» i com a radicalització ètica de la «diferència», ens han permès enunciar la hipòtesi que orientaria el nostre estudi: l'obra de Maurice Blanchot indicaria que l'escriptura, tal com es mostra en l'experiència originària de l'espai literari, suspèn els límits de l'experiència possible i testimonia una diferència que convoca un defora inscrit en l'escriptura mateixa, i en particular en l'escriptura en tant que element essencial de la tradició jueva. Hem pres en consideració les aportacions d'una aital perspectiva fenomenològica intentant comprendre l'obra de Blanchot –sobretot l'obra crítica, però també l'obra de caràcter pròpiament literari, a causa de la recerca que aquesta conté implícitament- com un accés a les coses literàries mateixes. Aquest accés esdevé, no obstant això, excèntricament fenomenològic, perquè depassa tota fenomenologia possible, ja que l'espai literari es mostra justament com una posada en qüestió de la noció mateixa d'experiència i com una obertura d'aquesta vers l' «impossible». Hem reconegut finalment aquest impossible en la formulació blanchotiana del «defora», i el defora mateix com un aprofundiment de la qüestió epocal de la «diferència», tal com aquesta és proposada amb força en l'obra de Blanchot d'acord amb una relectura ben particular de la tradició jueva. Aquest és el pla de treball que ens ha permès articular filosòficament el pensament de Blanchot i que ha donat forma a aquest estudi. Després d'unes consideracions metodològiques, un estudi biobibliogràfic i un estat de la recepció de l'obra de Blanchot, hem estructurat el treball en tres grans parts, que aborden respectivament l'experiència de l'escriptura en l'espai literari, el depassament de les condicions de tota experiència possible en aquesta experiència «(de l') impossible» i el testimoniatge del «defora» com a radicalització de la qüestió epocal de la diferència, en estreta relació amb la lectura blanchotiana de la tradició jueva.
|
|---|
