| Sumario: | L'objectiu principal d'aquesta tesi és intentar comprendre el significat de la Recherche de la Vérité en el marc teòric de la metafísica cartesiana, és a dir, en relació als escrits de Descartes amb què l'obra té una evident afinitat temàtica: el Discours de la méthode IV, les Meditationes de prima philosophia i els Principia philosophiae I. Tanmateix, un obstacle s'entrebanca en aquest propòsit: no es disposa de cap dada segura per situar la Recherche en un període precís d'una concepció filosòfica que, com a producció humana que és, s'ha de llegir en clau evolutiva. Així, doncs, constitueix una exigència interna de la mateixa lectura de l'escrit determinar la data de la seva redacció a fi de situar-lo en el lloc històric-teòric que li correspon de la trajectòria intel·lectual del seu autor. Altrament, la Recherche té un valor escàs com a recurs hermenèutic de la filosofia cartesiana. Per resoldre el doble problema de la datació i el significat filosòfic de l'obra, en la tesi s'adopten dues perspectives d'estudi: l'externa i la interna. La perspectiva externa consta de dues parts. La primera consisteix en l'anàlisi de tres textos "retrospectius" de Descartes (1630, 1637 i 1641) que proporcionen indicis molt valuosos per comprendre la seva evolució filosòfica entre 1625 i 1630. Un text fonamental de 1630 revela un mateix patró evolutiu (guany-límit-instauració) que enllaça dos tractats començats a París –inacabats– amb el projecte que en aquell moment es qualifica com a "definitiu". Hi ha també prou elements textuals per identificar els dos tractats de París com les Regulae ad directionem ingenii (1625-1627) i la Recherche de la Vérité (1628). El projecte definitiu es comença el 1629-1630 i no és altre que el que es desplega a Le Monde (1633) i el Discours de la méthode i els Essais (1637). A més, es precisen les raons de l'abandonament de cada projecte per tal d'emprendre el següent: 1) el dubte general com començament estricte de la filosofia (el pas de les Regulae a la Recherche), i 2) Déu estableix les lleis de la natura com a immutables (el pas de la Recherche al projecte definitiu de 1629-1637). En la segona part de l'estudi extern s'emprèn una revisió minuciosa de la documentació disponible sobre la vida de Descartes des de principis de 1628 fins a la primavera de 1629, amb una atenció especial a les biografies de Descartes de P. Borel i A. Baillet, que se sotmeten a una profunda anàlisi crítica. Els resultats de la recerca qüestionen la línia interpretativa dominant actualment entre els estudiosos, derivada del monumental estudi de G. Cohen Écrivains français en Hollande dans la première moitié du XVIIe siècle (1921). En concret, en la tesi es conclou que el retir a la Bretanya o al Poitou de principis de 1628 és motivat pel projecte de la Recherche, i que el misteriós intent d'escriure sobre la divinitat durant del juny del mateix any en un lloc amagat de París respon al propòsit –frustrat– de continuar la mateixa obra, precisament sobre el tema que s'havia de tractar poc després del punt on fou abandonada: Déu i la seva creació. Es reinterpreta a fons el cèlebre encontre a casa del nunci papal a París Guidi di Bagni (així com la posterior reunió amb Bérulle): no va ser una exposició de caire dialèctic, sinó amb un contingut filosòfic relacionat amb el coneixement causal de la natura a partir de la idea de Déu. Finalment, es desmenteixen un per un tots els arguments de Cohen i altres estudiosos sobre la instal·lació definitiva de Descartes als Països Baixos a l'octubre de 1628 i, al seu torn, s'aporten raons per datar-la a la primavera de 1629. Quant a la perspectiva interna d'estudi, es detecten quatre nuclis temàtics principals en la Recherche de la Vérité: el projecte filosòfic, el punt de partida de l'itinerari reflexiu, el dubte i les primeres veritats. S'analitza cada tema sense projectar-hi idees de cap altra obra cartesiana, és a dir, amb l'afany radical de llegir la Recherche de manera autosuficient, només amb les claus hermenèutiques que ella mateixa proporciona. Després de cada anàlisi específic, es procedeix a la interpretació minuciosa de tots els textos cartesians que tracten sobre la mateixa qüestió, sense oblidar mai el seu rerefons històric. Finalment, es procedeix a la comparació de cada tema de la Recherche amb els textos paral·lels estudiats per destacar-ne les coincidències i les diferències conceptuals. Els resultats de la perspectiva interna d'estudi confirmen plenament la datació primerenca de l'obra, perquè la situen inequívocament entre dos extrems històric-conceptuals: la concepció teòrica de les Regulae i els continguts i objectius del projecte definitiu desplegat des de 1629 fins a 1637. Com a conclusió final de l'estudi, s'ha de destacar la idea que la Recherche de la Vérité no s'ha de considerar en absolut com un mer complement secundari d'altres textos, sinó com una exposició tan valuosa filosòficament com les més reconegudes de Descartes, atès que aporta una nova llum a alguns dels temes més clàssics del gran pensador francès: la finalitat moral de la filosofia, l'arquitectura del projecte filosòfic-científic, el problema del mètode, l'exigència de fonamentació de la veritat, els arguments i el significat del dubte, el cogito i el problema del primer principi…
|
|---|
