| Sumario: | La plataforma i els ecosistemes representen models cada vegada més ubics per organitzar l'activitat econòmica en sectors empresarial i tecnològic. Aquesta tesi representa un avanç en l'explicació dels fenòmens observats en ecosistemes diferents: programes de màrqueting d'afiliació programari empresarial. L'objectiu empresarial pràctic i global per a cadascun dels ecosistemes és entendre com les empreses centrals de cada àmbit gestionen els esforços de centenars o fins i tot milers de col·laboradors la feina deis quals gira al voltant de la plataforma de l'empresa principal. Aquesta tesi pretén omplir diversos buits de la literatura existent. En primer lloc, les recerques prèvies sobre els límits organitzatius s'han basat principalment en teories aïllades, com l'economia de costos de transacció. En la tesi, complementem aquestes teories amb les teories més recents sobre plataformes i ecosistemes, i oferim més coneixements teòrics i l'ampliació del tema a partir de les nostres observacions empíriques. Suggerim que hi ha una compensació fonamental entre la creativitat i el control central en plataformes o ecosistemes tecnològics. La creativitat sense control pot conduir a una excessiva fragmentació i a una qualitat variable, cosa que podria crear una percepció general de l'ecosistema negativa, i podria afectar la capacitat dels contribuïdors per desenvolupar les seves activitats de manera rendible. A més, hi ha el risc que l'activitat no regulada de tercers parts pugui portar el desenvolupament de l'ecosistema en direccions incompatibles amb la visió del patrocinador central. D'altra banda, uns mecanismes de control excessius o mal dissenyats poden perjudicar la creativitat i la innovació, i també la salut i el creixement de l'ecosistema. En segon lloc, argumentem que la recerca sobre els mecanismes de govern i control està menys desenvolupada o madura que el discurs sobre les fases de creativitat, i cal parar-hi més atenció per entendre aquesta interdependència fonamental entre la creativitat i el control. En tercer lloc, sostenim que les recerques anteriors han tendit a considerar els ecosistemes tecnològics homogenis, i han assumit que la governança és uniforme per a totes les parts. Proposem que cal fer una recerca empírica que adopti un punt de vista més subtil de la governança d'ecosistemes tecnològics, que reconegui que els rols dels participants varien i, encara més important, que la governança ha d'abastar l'heterogeneïtat en tot l'ecosistema, fins i tot en aquells rols semblants. Finalment, una gran part de la literatura existent vinculada a les relacions entre empreses ha tendit a centrar-se o en la creació o en el control, però calen estudis empírics més detallats que tractin sobre la tensió entre aquestes dues forces. Aquesta tesi fa diverses contribucions a la teoria existent, incloses unes importants observacions empíriques en dos ecosistemes empresarials grans i complexos, i el desenvolupament teòric referent als esforços de les empreses principals en aquests ecosistemes per encoratjar la generativitat de terceres parts mantenint un grau de control sobre les seves contribucions a la plataforma central.
|
|---|
