| Sumario: | Donat que la nostra societat és cada cop més dependent de la tecnologia, i perquè la tecnologia és vulnerable als processos de l'alta atmosfera que tenen el seu origen en el Sol, la nostra mirada es dirigeix progressivament vers la comprensió dels mecanismes concrets que possibiliten la connexió Sol - Terra, tractant-se avui dia d'una disciplina on la recerca va clarament en augment. L'acoblament de l'alta atmosfera amb la magnetosfera és, doncs, important per tal d'entendre processos que afecten el nostre planeta a escala global. Aquesta darrera baula en la complexa cadena d'esdeveniments que comencen en la nostra estrella té com a principal destinatària la ionosfera d'altes latituds, on es dipositen quantitats considerables d'energia i moment del vent solar. El camp magnètic terrestre juga un paper clau en aquesta interacció, on els corrents elèctrics que circulen al llarg de les línies de camp magnètic, altament conductores, es poden assimilar als cables d'un circuit que es tanca a través de la càrrega elèctrica (en terminologia de circuits) que constitueix la ionosfera d'altes latituds. La missió satel·litària Active Magnetosphere and Planetary Electrodynamics Response Experiment (AMPERE) ha proporcionat, per primera vegada, instantànies dels corrents alineats al camp amb una resolució espaial i temporal sense precedents, oferint així una oportunitat per alimentar un reconegut model físic de l'alta atmosfera de la Terra com el National Center for Atmospheric Research Thermosphere-Ionosphere-Electrodynamics General Circulation Model (NCAR TIE-GCM). En un primer pas, hem utilitzat les dades d'AMPERE en l'equació de continuïtat del corrent entre la magnetosfera i la ionosfera per tal de forçar l'electrodinàmica del TIE-GCM, i hem validat els resultats tot comparant l'output corresponent a les variacions magnètiques en superfície amb dades geomagnètiques d'observatoris a diferents latituds i per a diferents condicions geofísiques. En una segona fase, hem introduït conductivitats ionosfèriques compatibles amb sectors de corrents alineats ascendents elevats, corresponents a electrons que es desplomen com a resultat d'una acceleració descendent deguda a camps elèctrics paral·lels que s'acumulen al llarg de les línies de camp magnètic, tot fent ús de diferents models per a validar les nostres conductàncies de sortida. Els resultats mostren una millora general de la capacitat del model per explicar les variacions magnètiques observades, tot i que amb una major contribució arran de la nostra primera aproximació. Les distribucions de conductància obtingudes, d'altra banda, són prou consistents amb models independents que han intentat quantificar l'efecte ionitzant de partícules que precipiten sobre la ionosfera auroral. En conclusió, hem fet una contribució modesta, però tanmateix constructiva, a la modelització de l'alta atmosfera i la seva connexió amb l'entorn espacial; principalment perquè tenim entre mans un model físic, que en últim terme ha de servir per avaluar el nostre coneixement de la realitat, més que no pas per proveir un resultat purament funcional.
|
|---|
