| Sumario: | L'esperança de vida de les persones amb síndrome de Down (SD) ha augmentat considerablement les últimes dècades gràcies a la millora de les condicions de vida i als avenços en el camp de la salut, la qual cosa obre nous interrogants sobre el seu procés d'envelliment. La seva participació activa en la societat està incidint favorablement en la seva vida adulta i en la manifestació dels diferents factors cognitius, conductuals i emocionals. L'objectiu d'aquest estudi consisteix en descriure i analitzar quins són els aspectes que intervenen en el procés d'envelliment de les persones adultes amb SD des d'una visió holística, és a dir, considerant quins són els processos cognitius, emocionals i conductuals, socials, laborals i de salut que intervenen en l'etapa adulta de les persones amb SD, amb la finalitat de identificar quins són els factors o aspectes sensibles al deteriorament. Aquesta tesi doctoral planteja determinar el perfil dels canvis neuropsicològics en el procés d'envelliment a partir d'un estudi longitudinal, així com també identificar quin és el perfil conductual i emocional, de salut, oci i temps lliure; i les activitats laborals, de les persones adultes amb SD que duen una vida activa. L'estudi s'ha realitzat amb una mostra de 51 persones adultes amb SD amb edats compreses entre els 30 i els 49 anys, laboralment actives en la modalitat de treball amb suport en empreses ordinàries. , als quals s'ha fet un seguiment longitudinal del rendiment cognitiu durant un interval de temps de 2,9 anys. També s'ha realitzat una anàlisi transversal dels canvis emocionals i conductuals, recollint també dades a partir dels registre de salut, oci temps i lliure, activitats formatives i un registre del preparadors laborals. Els resultats posen de manifest que les persones majors de 40 anys, laboralment actives, mantenen un rendiment cognitiu estable, i que les més joves mostren un procés de millora en el rendiment cognitiu. Els perfils conductuals, emocionals i de salut presenten canvis relacionats amb l'edat . L'entorn laboral facilita la millora de conductes adaptatives, sent els majors de 40 anys els que mostren un millor nivell d'adaptació en les activitats funcionals. En conclusió, la vida activa de les persones adultes amb SD alenteix el procés d'envelliment i afavoreix el manteniment funcional, per la qual cosa és fonamental promoure programes de estimulació bio-psico-social destinats a garantir un envelliment saludable.
|
|---|
