| Sumario: | El patrimoni –en les seves dimensions cultural tangible i intangible, natural i mixta– és un sector fonamental per al desenvolupament econòmic, cultural, educatiu, social i sanitari de qualsevol territori. Els seus beneficis per a la societat, coneguts com a valors patrimonials, són abundants, si bé resulten majoritàriament desconeguts no només per a la societat civil i l'opinió pública, sinó per a actors claus en la seva gestió i difusió, com els mitjans de comunicació, els polítics, els empresaris i fins i tot els gestors de determinats equipaments i institucions patrimonials. En definitiva, tot apunta a que existeix una deficiència en la comunicació del patrimoni, hipòtesi que ha sigut verificada amb aquesta tesi doctoral, detectant diversos dels seus principals problemes a nivell teòric i pràctic. Deficiències que poden resumir-se en una falta de visió estratègica, integral i relacional de la comunicació. O dit d'una altra manera, observem que la comunicació del patrimoni difícilment és concebuda sobre els postulats de les Relacions Públiques entre acadèmics i professionals del sector. Per això, a més d'una extensa revisió bibliogràfica i documental, s'han realitzat vint-i-cinc entrevistes en profunditat a experts acadèmics i professionals, en la seva majoria espanyols, relacionats, directa o indirectament, amb la comunicació del patrimoni en general i del Patrimoni de la Humanitat en particular, amb l'objectiu d'establir un estat de la qüestió de l'actualitat comunicativa del sector i proposar una sèrie d'iniciatives que poden contribuir a sistematitzar la complexitat de la professió de comunicador del patrimoni, entenent la seva funció d'una manera més holística i integradora.
|
|---|
