Regulation of Media in Russia in the context of the council of Europe standars
Aquesta tesi examina les polítiques de mitjans a Rússia amb l'objectiu d'identificar, principalment des d'un punt de vista jurídic, fins a quin punt han estat objecte d'influència per part del estàndards legals establerts per part del Consell d'Europa (CoE). En el primer cap...
Autor Corporativo: | |
---|---|
Otros Autores: | , |
Formato: | Tesis |
Idioma: | Inglés |
Publicado: |
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull
2017
|
Materias: | |
Acceso en línea: | Accés lliure |
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009655610706719 |
Sumario: | Aquesta tesi examina les polítiques de mitjans a Rússia amb l'objectiu d'identificar, principalment des d'un punt de vista jurídic, fins a quin punt han estat objecte d'influència per part del estàndards legals establerts per part del Consell d'Europa (CoE). En el primer capítol, la tesi explora les caracteríqtiques, principis, i estàndards de la llibertat des d'una perspectiva russa, sobre la base de l'estudi de les concepcions que de l'esmentada noció es poden identificar en el marc dels sistemes rus i soviètic, la legislació de mitjans russa, així com la pràctica judicial i regulatòria. També s'analitza el punt de vista de les principals institucions del CoE com ara el Tribunal Europeu de Drets Humans o l'Assemblea Parlamentària, en relació amb la forma amb què Rússia ha implementat els estàndards internacionals i europeus en matèria de llibertat de mitjans. El segon cpaítol compara els paràmetres legals russos amb els estàndards del CoE sobre difamació, extremisme en els mitjans, aíxí com en matèria de mitjans audiovisuals i Internet. La tesi conclou que un cop transcorreguts vint anys des de l'ingrés de Rússia com a membre, els estàndards del CoE han tingut només un impacte superficial en la política de mitjans a Rússia, i que aquesta política segueix tenint reminiscències de la pràctica soviètica en matèria de regulació de mitjans. Les autoritats russes han evolucionat des del refús dels estàndards del CoE fins a la seva interpretació en benefici del establishment polític rus, sota el pretext de la protecció dels "interessos nacionals". Se sosté a més que els intents governamentals de des-universalitzar la noció del dret a la llibertat d'expressió es convertiran en cada cop més freqüents al llarg del món. Aquests intents no poden ser justificats, atès que amenacen el sistema internacional de drets humans i els valors que protegeix, així com s'orienten a mantenir el control governamental sobre la informació en una era en què l'esmentat control es troba seriosament qüestionat a causa del desenvolupament d'Internet i les noves modalitats tecnològiques en el terreny dels mitjans. Es conclou que les organitzacions internacionals disposen del potencial per a esdevenir les principals plataformes de resistència front a la des-universalització del dret a la llibertat d'expressió, així com la necessitat que s'estableixin noves mesures per a donar suport a la seva tasca, Paraules clau: llibertat de mitjans llibertat d'expressió, dret de mitjans, polítiques de mitjans, polítiques de mitjans a Rússia, regulació d'Internet a Rússia, dret de mitjans a Rússia, Consell d'Europa, Tribunal Europeu de Drets Humans, estándards internacionals. |
---|---|
Descripción Física: | 1 recurs en línia (381 pàgines) També disponible en paper |