Els hàbits alimentaris i la seva relació amb la condició física en alumnes de 3r curs de primària del Baix Montseny

Antecedents: Els hàbits alimentaris, el grau d'adhesió al patró de dieta mediterrània (DM) i el consum dels diferents grups d'aliments, realitzar un esmorzar complet, així com l'alimentació en els primers mesos de vida, són part d'un estil de vida saludable amb un important impac...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor Corporativo: Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (-)
Otros Autores: Gómez López, Glòria, autor (autor), Sànchez i Ruiz, Emília, supervisor acadèmic (supervisor acadèmic), Roman Viñas, Blanca, supervisor acadèmic
Formato: Tesis
Idioma:Catalán
Publicado: [Barcelona] : Universitat Ramon Llull 2018
Materias:
Acceso en línea:Accés lliure
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009655607406719
Descripción
Sumario:Antecedents: Els hàbits alimentaris, el grau d'adhesió al patró de dieta mediterrània (DM) i el consum dels diferents grups d'aliments, realitzar un esmorzar complet, així com l'alimentació en els primers mesos de vida, són part d'un estil de vida saludable amb un important impacte en la salut dels infants. La condició física és una mesura de les capacitats relacionades amb la pràctica de l'activitat física i alguns dels seus components han estat relacionats amb diversos paràmetres de salut. L'objectiu general d'aquest treball és avaluar la relació entre els hàbits alimentaris i la condició física relacionada amb la salut en alumes de 3r curs de primària del Baix Montseny. Metodologia: L'avaluació dels hàbits alimentaris es va dur a terme amb el qüestionari KIDMED i el qüestionari de la família ALADINO, mentre que la mesura de la condició física es va realitzar amb la bateria ALPHA-fitness. Per identificar l'associació entre variables principals i independents es va utilitzar la prova de la t d'Student i l'anàlisi de la variància (ANOVA). Aquestes relacions es varen ajustar per les variables explicatives mitjançant models multivariants de regressió lineal (coeficients, intervals de confiança). El nivell de significació es va establir en valors de p<0,05. Resultats: Es varen estudiar 269 infants de 9 anys dels quals el 54% eren nens. El 45% dels infants varen mostrar una alta adhesió a la DM; l'11% i el 6% complien les recomanacions de consum de fruita i verdura, respectivament; el 10% realitzaven un esmorzar de bona qualitat i el 80% van ser alletats. Els infants amb una alta adhesió a la DM salten 5,9 cm més (IC 95%, 0,7; 11,1), tenen 0,8kg més de força (IC 95%, 0,1;2,3) i mesuren 2,7cm més (IC 95%, 1,0; 4,3), mentre que els consumeixen verdura 2 cops al dia tenen un índex de massa corporal (IMC) 2,0kg/m2 inferior (IC 95%, -3,7; -0,2). El consum d'un esmorzar de bona qualitat no va mostrar diferències estadísticament significatives amb la condició física. Els infants que havien rebut lactància materna tenien un IMC i un perímetre de cintura inferiors, 1,2kg/m2 (IC 95%, -2,1; -0,2) i 2,1cm (IC 95%, -3,9; -0,1), respectivament. Conclusions: S'ha observat que una alta adhesió a la DM està relacionada amb una millor condició musculoesquelètica i una major talla. Així mateix, els infants amb un seguiment adequat de les recomanacions per a una alimentació saludable, concretament pel que fa al consum de verdura, tenen un menor IMC, i aquells que han estat alletats presenten un IMC i un perímetre de cintura inferiors. No s'ha observat cap relació entre la qualitat de l'esmorzar i els components de la condició física.
Descripción Física:1 recurs en línia (280 pàgines)