Cultura, organització i resistència mediàtica. Elements per definir un tercer sector plural de la cultura a partir de quatre casos de la música popular catalana (2003-2018)
Aquesta tesi estudia com la cultura, davant l’amenaça de l’hegemonia industrial, mercantil, global i totalista, s’organitza per respondre amb una resistència mediàtica contrahegemònica cultural i comunicativa. L’objecte d’estudi és la música popular catalana durant el període 2003-2018 en un marc p...
| Autores Corporativos: | , |
|---|---|
| Otros Autores: | , , |
| Formato: | Tesis |
| Idioma: | Multilingüe |
| Publicado: |
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull
2019
|
| Materias: | |
| Acceso en línea: | Accés lliure |
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009655606306719 |
| Sumario: | Aquesta tesi estudia com la cultura, davant l’amenaça de l’hegemonia industrial, mercantil, global i totalista, s’organitza per respondre amb una resistència mediàtica contrahegemònica cultural i comunicativa. L’objecte d’estudi és la música popular catalana durant el període 2003-2018 en un marc postmodern de crisi política, desinstitucionalització, cultura digital i comunicació postindustrial. Aquest corpus s’investigarà a partir de l’anàlisi de quatre casos que ocupen diferents espais en la cadena de valor industrial de la música: la banda Txarango, les Cases de la Música, el Grup Enderrock i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya. La metodologia combina tècniques qualitatives i quantitatives, i aposta per un procés argumentatiu comprensiu, altament dialògic i interdisciplinar. Comunicació, Ciències Polítiques i Estudis culturals i Etnomusicologia són els tres vèrtexs temàtics de la recerca.Les aportacions de la tesi són fonamentalment tres. S’aporten elements per definir un tercer sector plural de la cultura, caracteritzat per la seva mida micro, diversitat organitzativa i jurídica, iniciativa civil, vocació solidària i comunitària, naturalesa no lucrativa, finançament mixt i unes pràctiques econòmiques plurals. Aquest tercer espai de la cultura se situaria en un paradigma híbrid de la cultura, entre l’estat i el mercat. També s’afirma l’existència d’una cultura no mercantil, que es constitueix des d’una perspectiva civil amb una vocació de transformació social i activisme. El seu model organitzatiu és de tendència horitzontal, amb una forta estructura en xarxa i un alt grau d’intercooperació. Aquesta cultura té l’ecosistema local i la comunitat com a referència de la seva acció; aquest fenomen pot promoure una especialització regional, que casi producció cultural amb un marc territorial simbòlic concret, facilitant la circulació de continguts simbòlics contrahegemònics en un ecosistema sonor que aglutini formadors, creadors, productors, distribuidors, programadors i consumidors. Finalment es demostra que la tecnologia digital permet una cultura més mediàtica i interdisciplinar que possibilita la resistència mediàtica. Combinat amb els valors transformadors es produeix una resistència cultural renovada en forma de resistència mediàtica, desintermediada, amb trets de tradició DIY, naturalitzant l’acció 360, narrativa i crossmedia. |
|---|---|
| Descripción Física: | 1 recurs en línia (456 pàgines) També disponible la versió en paper |
