| Sumario: | Avançar en el coneixement i la comprensió de les variables causals o mediadores subjacents a la condició psicopatològica és una tasca primordial per millorar la intervenció amb les persones que pateixen trastorns psicopatològics, així com per establir i promoure mesures preventives o protectores. La teoria de l'aferrament ofereix una possible resposta explicativa a l'aparició d'aquests trastorns, associant-la a la qualitat de la vinculació viscuda des dels primers anys del nadó amb les seves figures progenitores o cuidadores. El present estudi té per objectiu avaluar la relació entre aferrament i psicopatologia a través de la realització d'un metaanàlisi que reculli, sintetitzi i quantifiqui els resultats de la investigació realitzada fins a l'actualitat sobre la matèria. Els resultats confirmen la relació significativa entre les dues variables, evidenciant que el 67% de les persones amb diagnòstics psicopatològics tenen un aferrament insegur, i que existeix 4.8 vegades més probabilitat de tenir aferrament insegur si es pateix un trastorn psicopatològic. Els resultats obtinguts, les seves implicacions clíniques i limitacions es discuteixen al final de l'estudi.
|
|---|
